dijous, 28 d’abril del 2016

Joaquim Vallmajó a la premsa

A ROSES AVUI. Diari digital: 
ROSES AVUI diari digital


Figueres recorda Joaquim Vallmajó i Joan Alsina
Per Editorial 
Apr 29, 2016
Com cada any, el 26 d’abril Figueres commemora la desaparició del missioner Joaquim Vallmajó a Ruanda l’any 1994. En l’acte recordatori, també s’ha volgut recordar un altre reconegut capellà empordanès, Joan Alsina, assassinat a Xile durant la dictadura.
L’homenatge, organitzat pel GEES (Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat), ha tingut lloc a la plaça de la Solidaritat de Figueres i hi han assistit familiars, el regidor de Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Figueres, Francesc Cruanyes, l’alcalde de Navata, Jaume Homs, i diversos regidors. S’han llegit textos tant de Vallmajó com d’Alsina.

A l' EMPORDÀ:



aA l'Ajuntament de Figueres:

Ajuntament de Figueres  NOTÍCIES

Figueres recorda Joaquim Vallmajó i Joan Alsina

Notícia 27/04/2016
Com cada any, el 26 d'abril Figueres commemora la desaparició del missioner Joaquim Vallmajó a Ruanda l'any 1994. En l'acte recordatori, també s’ha volgut recordar un altre reconegut capellà empordanès, Joan Alsina, assassinat a Xile durant la dictadura.
L’homenatge, organitzat pel GEES (Grup d'Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat), ha tingut lloc a la plaça de la Solidaritat de Figueres i hi han assistit familiars, el regidor de Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Figueres, Francesc Cruanyes, l’alcalde de Navata, Jaume Homs, i diversos regidors. S’han llegit textos tant de Vallmajó com d'Alsina. 

A EL PUNT AVUI:

EL PUNT AVUI  Dijous, 28 abril 2016
Com cada 26 d'abril Figueres va commemorar la desaparició del missioner Joaquim Vallmajó a Ruanda l'any 1994. En l'acte també es va recordar un altre capellà empordanès, Joan Alsina, assassinat a Xile durant la dictadura. L'homenatge, organitzat pel Grup d'Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat, va tenir lloc a la plaça de la Solidaritat i hi van assistir familiars, el regidor de Cooperació Internacional de Figueres, Francesc Cruanyes, i l'alcalde de Navata, Jaume Homs, entre d'altres. Es van llegir textos, tant de Vallmajó com d'Alsina.

dimarts, 26 d’abril del 2016

22è ANIVERSARI DE L'ASSASSINAT DE JOAQUIM VALLMAJÓ

Com cada any ens vam retrobar uns quants amics per rememorar en Quim Vallmajó i en Joan Alsina.
Aquest any el punt de trobada va ser la plaça de la Solidaritat.

Al face de l'ajuntament:
Ajuntament de Navata 
Avui a la plaça de la Solidaritat de Figueres, com cada 26 d'abril ha tingut lloc una trobada de record als empordanesos Joaquim Vallmajó i Joan Alsina.



dijous, 21 d’abril del 2016

22è ANIVERSARI de l'ASSASSINAT de JOAQUIM VALLMAJÓ


Dimarts vinent, a les 7 de la tarda, i a la plaça de la Solidaritat, ens trobarem per recordar l'esperit dels nostres estimats Joaquim Vallmajó i Joan Alsina.
Què ens dirien avui?


No s’hi val la complaença en les pròpies limitacions, no s’hi val el girar-se d’esquenes,  s’hi val el compromís, aquí i allà, on sigui que es pugui. D’això, en Quim, ens en dóna testimoni.
Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat                 
Setembre de 1995

Un grup petit de politicastres, corruptes al màxim, vol guardar el poder costi el que costi i està, malauradament, disposat a sacrificar el poble i tot el país si cal. Un altre grup, no menys degenerat, vol el poder a qualsevol preu i amb els mitjans que sigui. Un tercer grup, el més nombrós, digne de tot respecte i ple de valors, sofreix
del poder i del seus agents des de fa molt de temps i d’una manera greu. És el pobre poble. Víctima de la ignorància, el racisme, la dictadura, la pobresa i la guerra, ho és també, ara, de la fam, de la depredació, de la inseguretat i el bandolerisme, de la violència i la manipulació. A on som? A on anem? I fins quan?...

Joaquim Vallmajó Fragments de la carta circular: Byumba, 08-03-94

dissabte, 4 de juliol del 2015

MOLTES GRÀCIES DES DE RILIMA

Foto de l'any 2010. La monja de l'esquerra és la que ens ha escrit. Aigua corrent a l'escola de Rilima.

Text del correu rebut el dia 3 de juliol des de Rilima, Rwanda:

Soeur Carmelites. 3 jul.
 Querida Carme, como vas? Hace unos días nos han entregado la cantidad de 550 € de la escuela
"Vallmajo" Se lo agradecemos mucho y les damos las gracias de parte de todas las hnas y los niños. A final de mes le mandaré fotos de las escuelas, desde aquí no me lo permite la comunicación. Mil gracias por su colaboración y trabajo por nuestra misión.

Por favor si se quiere comunicar conmigo hágalo a este correo "paniaguademera@gmail.com"
es mi nuevo correo. Gracias. Un abrazo

Soeur Sagrario Paniagua


divendres, 26 de juny del 2015

RECAPTACIÓ PER RWANDA





















Divendres, 19 de juny, a Banyoles, es va celebrar un homenatge a Rwanda, als seus amics i especialment a la Rosa (dominica filla de Banyoles, que porta més de 40 anys treballant a Rwanda, al costat dels més pobres).
Vam aprofitar per fer-li lliurement de la recaptació feta des de Navata durant el curs 2014-15 per l'escola de Rilima. En un "sobre" hi vam ficar els 550 euros (200, corresponents a la Quina de Nadal de l'AMPA; 200 més del Premi pel microvídeo, 148, corresponents a 1 € per alumne i 2 per arrodonir)

Des de Rilima MOLTES GRÀCIES A TOTS!

diumenge, 3 de maig del 2015

HOMENATGE A JOAQUIM VALLMAJÓ A NAVATA. 26 d'abril de 2015






















Escultura en homenatge a Quim Vallmajó i el seu missatge

Després de que l'alcalde ens parlés d'aquesta bonica escultura, del que representa, Drets humans, Sostenibilitat, Justícia i Pau, Medi Ambient, orientada als quatre punts cardinals, per no perdre el nord,
i amb una gran terra al capdamunt, cap al cel, amb animals africans i les siluetes dels infants de Navata i Ruanda i els seus mapes, es va donar pas a la xerrada del periodista Bru Rovira, gran coneixedor d'Àfrica: RUANDA, VERITATS, TRAMPES I MEMÒRIA.

Tot seguit va començar l'actuació dels alumnes de 6è de l'escola. Van representar l'obra PELS DRETS, una adaptació de l'obra Pel dret! de Lluís Solé i Perich, de l'any 2009.  Explica vivències quotidianes de dues realitats: la classe dominant i els refugiats.

En Víctor
En Martín fent de Quim Vallmajó

Tots els actors, els alumnes de 6è

L'Elisabet i en Pere amb els artistes

Finalment es va presentar l'exposició: EL CONFLICTE RUANDÈS VIST PER JOAQUIM VALLMAJÓ.


L'exposició EL CONFLICTE RUANDÈS VIST PER JOAQUIM VALLMAJÓ. Foto Face Ajuntament







CELEBRACIÓ DEL 21è ANIVERSARI


PREMI A L'ESCOLA

Coordinadora d'Ong Solidàries

notícies

24/04/15

L'escola de Navata, l’institut d’Arbúcies i dues estudiants de la UdG, premiats pels seus microvídeos sobre Joan Alsina i Joaquim Vallmajó


El passat 10 de desembre es tancava el Memorial Alsina 40- Vallmajó 20 organitzat per les entitats de Justícia i Pau-Girona, Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat i Fòrum Joan Alsina. Aquest divendres, però, s'ha fet entrega dels premis del Concurs de Microvídeos, una activitat inclosa en aquest Memorial impulsat entorn les figures de dels dos capellans gironins, Joan Alsina i Quim Vallmajó, que van morir assassinats pel seu compromís amb el poble a qui servien.
Avui divendres 24 d’abril, i amb la proximitat de l’aniversari de l’assassinat de Quim Vallmajó -del que  aquest diumenge farà 21 anys-, s’han donat a conèixer els premiats del concurs i se’ls hi ha fet entrega de les aportacions econòmiques que els acompanyen. Els premis s’han lliurat a l’Espai de Solidaritat de la Coordinadora d’ONG Solidàries, a Girona. El jurat ha estat composat per les entitats organitzadores i  la productora audiovisual D2visual. S'ha concedit  4 premis de 200 € cadascun.
El premi individual ha estat per a  Anna Rodríguez d’ Els Montells (Montsià) i estudiant de la UdG . El premi a entitats s’ha repartit entre l’Institut Montsoriu d’Arbúcies i l’escola Joaquim Vallmajó de Navata. Finalment el premi per votació popular a través del Faceboock ha estat per  Cristina Triadó de Lloret de Mar i també estudiant de la UdG.
Anna Rodríguez, estudiant de Relacions Públiques i Publicitat, ha declarat que no coneixia els dos testimonis, i per això li va interessar conèixer-los a través de les seves frases i escrits. Va triar la que més li va “xocar”: “Només podem ajudar a fer un món nou, en la mesura que hi estem ficats a dintre” perquè no es tracta d’ajudar només puntualment sinó de forma implicada i continuada. Ha pensat fer el curt per a mainada petita.

NOTICIA A ALSINA 40. VALLMAJÓ 20 
Alsina_40 Vallmajó_20 
Divendres passat vam lliurar els premis del concurs de microvídeos del Memorial Alsina_40 Vallmajó_20.
El premi individual va ser per a l'Anna Rodriguez pel seu micro-vídeo Juanito - Microvídeo per al memorial Alsina_40-Vallmajó_20:
https://youtu.be/msu4tk4WYqI
El premi per votació popular a Facebook per a Cristina Triadó pel seu Mícro-vídeo: Memorial Joan Alsina i Quim Vallmajó:
https://www.youtube.com/watch
Es va concedir un accèssit al premi a benefici d’un col·lectiu, entitat o ONG a l'IES Montsoriu, pel seu micro-vídeo Homenatge Joan Alsina AO Institut Montsoriu Arbúcies:
https://youtu.be/Fv1rL5B3hIE
I un accèssit al premi a benefici d’un col·lectiu, entitat o ONG a l'escola Joaquim VallmajÓ pels dos micro-vídeos presentats: microvídeo_Escola_Joaquim_Vallmajó_1 i microvídeo_Escola_Joaquim_Vallmajó_2:
https://youtu.be/0gxUd4HRxkE
https://youtu.be/jHr47LVQB3E
Estem molt agraïts als guanyadors i a tots els que us vau interessar i vau participar d'una o altra manera en el concurs.
També volem donar les gràcies al desenvolupador Vladimir Sobolev, l'aplicatiu del qual vam fer servir.
I per últim agraïm a la productora audiovisual D2VISUAL haver format part del jurat.
Gràcies a tots per col·laborar a donar a conèixer les figures, els fets i els missatges d'aquests dos gironins, empordanesos, universals. Mantenir-se ferms en el seu compromís al costat del poble.


NOTÍCIA A EL DIARI DE GIRONA

Entreguen els premis del concurs de microvídeos d´Alsina i Vallmajó


30.04.2015 | 08:27

Els premiats, amb un dels membres de l´organització. 

Les estudiants de la UdG Anna Rodríguez i Cristina Triadó, l'institut Monstoriu d'Arbúcies i l'escola Joaquim Vallmajó de Navata s'han endut els premis del concurs de microvídeos sobre Joan Alsina i Joaquim Vallmajó organitzat per Justícia i Pau, el Grup d'Empordanesos per la Solidaritat i el Fòrum Joan Alsina. L'objectiu era sensibilitzar els joves i la societat en general sobre la importància del compromís personal per la transformació cap a un món més just a partir dels testimonis dels dos sacerdots. En total, s'hi han presentat una vintena de treballs.


NOTICIA A LA VANGUARDIA


ARTICLE DE JOAQUIM PLA

Homenatge de Navata al sacerdot Joaquim Vallmajó
EDICIÓ IMPRESA  | 26/04/2015 - 00:00h
 Joaquim Pla Gallart
No hi ha gaire capellans que puguin comptar entre els seus amics dos màrtirs, assassinats, l'un a Ruanda i l'altre a Xile. A més, un company de Vilarobau que fa més de quaranta anys que viu a l'Àfrica i dona testimoni en un país musulmà. Un altre, monjo de Montserrat, i que ha viscut uns anys al Miracle i a Cuixà. I un altre que va ser ordenat en l'Església Ortodoxa russa. A més d'un de l'Opus Dei i un gran músic. Set company entre un curs que no arribava a vint. Parlant amb un metge que havia fet servei al Congo, de seguida em va parlar d'en Quim Vallmajó, de Navata. I parlant amb un altre metge que va estar uns anys a Xile també em va parlar d'en Joan Alsina. En Quim Vallmajó, de Navata, mort l'any 1994. I en Joan Alsina, de Castelló d'Empúries, mort lany 1965 a Santiago de Xile.

Quan s'acosta el dia 26 d'abril sempre tinc un record per a en Quim Vallmajó, mort pels militars del Front Patriòtic Ruandès, enmig d'una guerra planificada i que es continua al Congo, amb uns quants milions de morts que no haurien d'haver mort.

El grup figuerenc Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat, l'Ajuntament de Navata i l'Escola Joaquim Vallmajó han preparat un acte d'homenatge al màrtir empordanès, del qual inauguraran una escultura. Jo voldria que cada any ens anessin recordant el martiri d'en Quim, que va donar la vida per Ruanda.

Avui només recordaré alguns dels textos que en Quim va escriure i que van preparar el seu martiri.

«L'Església mai no ha dit res per denunciar públicament aquestes injustícies. Ha preferit guardar silenci per no fer enrabiar certes autoritats polítiques, suspectes d'haver fomentat i recolzat aquests actes de barbàrie». (Any 1992).

«Al centre del carrer comercial, hi ha més d'un centenar de soldats borratxos que es dediquen a robar, que transporten damunt de cartrons, amb l'ajuda de nois joves, tot el que poden rampinyar. També roben a les cases particulars tant si els propietaris hi són com no. Amb el fusell i la cintura plena de granades hom no troba ningú que es resisteixi. Disparen a l'aire com al Far West...Van robar fins i tot la Creu Roja. Que n'és de trist i escandalós! On ens portarà tot això?...Només han respectat el Bisbat i la Parròquia...Les autoritats civils (governador, burgmestre i altres) havien fugit a la capital i tenen la barra de dir que la pau regna a Byumba. És el moment de recordar-se de les benaurances i d'evitar el rancor». Juliol del 1994.

«Estic envoltat d'afamats, malalts i pobres, que passaran encara una nit de por, a cel obertr, amb el fred del mes de juny (és el nostre hivern), a 2.100 metres d'altitud i a 7 graus centígrads!!! Pobres mares amb petits!!! Els uns em demanen mantes, d'altres cassoles, medicines, diners, menjar, roba...i un nano m'estira la camisa i em diu: I jo, que havia de fer la Primera Comunió...La podré fer demà?».


ARTICLE DE BRU ROVIRA


 Article published at L'Avenç, num. 405, octubre 2014
Bru Rovira, la llibertat del periodista 
Destaquem avui l'entrevista d'aquest mes de Josep M. Muñoz al periodista Bru Rovira (Barcelona, 1955). En ella Rovira repassa la seva trajectòria professional alhora que desgrana les seves opinions sobre el periodisme actual. Resulten molt interessants les seves reflexions sobre l'ofici de periodista i la formació que reben els estudiants a les facultats. S'hi poden ensenyar les tècniques, però la vocació de coneixement, la necessitat d'entendre, s'ha de fer a partir de la formació humanística i el treball. Cal saber interpretar els fets en el seu content i deixar parlar els que tenen coses per explicar. Rovira també reflexiona sobre la relació entre periodisme i política i sobre la jerarquització de les notícies en els mitjans, així com les seves experiències com a corresponsal a l'Àfrica i als països de l'est.
Alguns dels destacats de l'entrevista són aquests:
 «En el periodisme tens l’obligació de veure tots els punts de vista, d’intentar que la gent pensi per ella mateixa, i adoctrinar és el pitjor que pots fer. L’adoctrinament és la mort del periodisme.»
«En el periodisme no hi ha una voluntat de continguts, educativa, sinó que es vol seduir. I això es fa amb la tècnica de l’emoció i de l’espectacle: no vols que l’altre pensi, vols que estigui enganxat a un producte que és comercial.»
«El periodisme està mort, és un full dominical del poder. Algú encara escriu alguna cosa, el que pot, però amb una gran dificultat. S’han creat productes comercials de poder i de consum, però s’ha perdut la màquina agitativa del periodisme, la llibertat.»
«Està fallant la concepció mateixa que tenim del relat periodístic. Falla el que expliquem, el que mirem. No mirem on hem de mirar, no expliquem el que interessa, no expliquem bones històries.» 

Page 8 Section L'opinió Subsection
L'entrevista Bru Rovira Jarque (Barcelona, 1955) és periodista. Va estudiar a l’escola Costa i Llobera. Als catorze anys va estudiar nocturn als Jesuïtes del carrer Casp, mentre treballava i prenia part en la revolta estudiantil com a militant comunista. A la universitat va començar a estudiar magisteri i periodisme.Va entrar a treballar en el diari "Tele/eXprés", planter del periodisme progressista i compromès de l’època. També va estar als diaris "El Noticiero Universal" i "Avui", abans d’entrar l’any 1984 a "La Vanguardia", on durant vint-i-cinc anys va ser un destacat reporter, especialitzat en temes socials i internacionals. El seu treball com a enviat especial internacional va començar a Romania, i va escriure també sobre la transició als països de l’Est i la guerra de l’ex-Iugoslàvia. Ha estat en diversos conflictes i crisis humanitàries a Àfrica, i ha escrit sobre Ruanda. Ha viatjat per Amèrica Central i l’Àsia i ha escrit diversos llibres, sovint amb fotografies seves, com "35 días en China" (escrit amb Eugenio Madueño, Península, 1997), "Áfricas. Cosas que pasan no tan lejos" (RBA, 2006) i "Vidas sin fronteras" (publicat per Metges sense Fronteres, Viceversa, 2010). Una petita part de la seva feina com a fotògraf es va poder veure en l’exposició "Maternitats" al Caixafòrum, recollida en el llibre del mateix títol (Graó, 2004). La seva trajectòria va ser reconeguda l’any 2004 amb el premi Ortega y Gasset de periodisme. Un expedient de regulació d’ocupació va posar fi l’any 2009 a la seva feina a "La Vanguardia", i ara viu de periodista free-lance, amb diverses col•laboracions, com al diari "Ara" sota l’epígraf de “Carreteres secundàries”, un títol que resumeix la seva forma d’entendre el periodisme.

diumenge, 14 de setembre del 2014

RECULL DE NOTÍCIES: EXPEDIENT VALLMAJÓ AL MUME

EL PUNT AVUI. Societat
UNA MOSTRA RECORDA ELS VINT ANYS DE LA MORT DE VALLMAJÓ

El Museu de l'Exili i el GEES inauguren avui l'exposició ‘Africa al cor. El conflicte ruandès vist per Joaquim Vallmajó'

Recull el testimoni que va deixar el missioner assassinat en cartes i fotos

13/09/14 02:00 - LA JONQUERA - M.VICENTE

Fotografia de població civil ruandesa desplaçada arran del conflicte armat feta pel capellà Joaquim Vallmajó.
El Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera i el Grup d'Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat inauguren avui l'exposició dedicada al missioner de Navata Joaquim Vallmajó, assassinat a Ruanda fa vint anys. Africa al Cor. El conflicte ruandès vist per Joaquim Vallmajó mostra el testimoniatge que va deixar Vallmajó a partir de les seves cartes i de les fotografies fetes sobre el terreny. “És una mirada des de l'interior de l'hecatombe en què es va sumir la Ruanda d'aquells anys, amb la voluntat de fer visible el sofriment dels més febles”, diuen els organitzadors.
L'exposició es podrà veure des d'avui i fins al 2 de novembre al Mume i després es convertirà en una mostra itinerant que recorrerà sales d'exposició i centres cívics que hi tinguin interès, així com entitats vinculades a la Xarxa d'Espais de Memòria del Memorial Democràtic. És un projecte del GEES, entitat creada el 1994 arran de la desaparició de Vallmajó.
Amb aquesta iniciativa, l'entitat vol, d'una banda, donar a conèixer el fons documental de Joaquim Vallmajó, que l'abril d'aquest any es va dipositar a l'arxiu comarcal de l'Alt Empordà, i de l'altra, conscienciar sobre la rellevància de la justícia social i la cultura de la pau, a través de la mediació i la promoció del diàleg, sense oblidar que les vies de reconciliació necessiten també que s'aclareixin les responsabilitats dels crims comesos, explica el GEES. L'entitat recorda que hi ha interposada una querella contra quaranta alts càrrecs del govern ruandès en actiu, promoguda pel GEES juntaments amb altres entitats. En el moment de la donació del fons de Vallmajó a l'arxiu comarcal, Josep M. Bonet, membre de l'entitat, va recordar que les cartes que es conserven de Vallmajó “són una crònica del dia a dia del que va passar a Ruanda durant el conflicte”.
Ara aquestes cartes i les fotografies fetes per Vallmajó es poden veure en aquesta exposició al Mume. S'ha complementat amb fotografies cedides pel fotoperiodista Bru Rovira i també inclou una explicació general del conflicte ruandès. L'acte d'inauguració serà avui a les dotze del migdia amb Jordi Font, director del MUME; Sonia Martínez, alcaldessa de la Jonquera; Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democratic; Beatrice Umutesi, sociòloga ruandesa exiliada; Lluis Bertran, secretari general de Governació, i Josep M. Bonet, membre del GEES.

LA DATA
02.11.14
Fins llavors es podrà veure la mostra ‘Àfrica al Cor. El conflicte ruandès vist per Joaquim Vallmajó' al Mume.
LA CIFRA
20 anys   fa que Joaquim Vallmajó va morir assassinat a Ruanda, on havia fet de missioner durant trenta anys.
LA FRASE
Les cartes són una crònica del dia a dia del que va passar a Ruanda durant el conflicte
Josep M. Bonet
MEMBRE DEL GEES I AMIC DE JOAQUIM VALLMAJÓ


A TV3

 

HORA NOVA

Expedient Vallmajó

08/09/2014 - 22:31h 
El 26 d’abril de 1994 va ser assassinat el sacerdot empordanès Joaquim Vallmajó a Ruanda a mans de l’organització guerrillera Front Patriòtic Ruandès (FPR), una de les faccions armades enfrontades en un violent conflicte, encetat a inicis dels anys noranta i de conseqüències terribles per a la població civil d’aquest petit país africà de la zona dels Grans Llacs. 
Vallmajó, fill de Navata, que va exercir com a missioner prop de trenta anys a Ruanda en l’orde dels missioners d’Àfrica (Pares Blancs), va destacar per la seva entrega al costat dels més humils i desposseïts. Aquest posicionament el va dur a treballar per millorar les condicions de vida de milers de camperols amenaçats per les dificultats econòmiques i la guerra. Alhora, va ser una veu discordant i crítica, i va denunciar els abusos de poder i les violacions dels drets humans que es van cometre en una llarga i complexa confrontació que anava més enllà de les suposades diferències ètniques entre els principals pobladors de Ruanda, els hutus i els tutsis. 
Aquesta actitud ètica, en sintonia amb les seves conviccions religioses, va fer que Joaquim Vallmajó fos considerat una persona incòmoda per qui estava a punt d’aconseguir el poder a Ruanda –el Front Patriòtic Ruandès–, després d’un abril de 1994 sagnant, en què centenars de milers de persones foren assassinades i moltes altres van haver de refugiar-se en zones frontereres dels països circumdants, especialment a l’antic Zaire, on les matances i les persecucions van prosseguir en un context d’exili i de desplaçaments forçosos. 
D’aquell dia han passat 20 anys. Una efemèride que des del Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat (GEES) han volgut homenatjar amb una exposició al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera. La mostra està feta amb la col∙laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, el MUME i el Memorial Democràtic, i el suport de l’Ajuntament de Figueres i la Diputació de Girona, i recull el testimoniatge que va deixar Joaquim Vallmajó amb les seves cartes i les fotografies fetes sobre el terreny. “És una mirada des de l’interior de l’hecatombe en què es va sumir la Ruanda d’aquells anys, amb la voluntat de fer visible el sofriment dels més febles”, explica Josep Maria Bonet, membre del GEES. Alhora, l’exposició també proporciona una explicació general sobre els antecedents del conflicte ruandès i la seva connexió amb la confluència d’interessos econòmics i geopolítics inconfessables entre les elits governamentals africanes, les potències del Primer Món i les companyies transnacionals.”Com passa en molts conflictes del món, i Espanya és un clar exemple amb la Guerra Civil, només s’explica la història des de la versió dels guanaydors, però Ruanda no es pot reconstruir sobre mentides”.

PUBLICAT A DIARI DE GIRONA

LA REVISIÓ DEL CONFLICTE DE RUANDA VIST PER VALLMAJÓ JA ES POT DESCOBRIR AL MUME

L'exposició commemora el vintè aniversari de la desaparició del missioner empordanès

15.09.2014 | 07:08


LA JONQUERA | DDG "Àfrica al cor. El conflicte ruandès vist per Joaquim Vallmajó" es pot visitar al Museu Memorial de l'Exili (MUME) de la Jonquera, centre que ahir va inaugurar l'exposició al costat del Grup d'Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat (GEES). El muntatge es podrà veure fins al 2 de novembre, data a partir de la qual itinerarà a d'altres sales o centres cívics.
L'obertura oficial de la revisió del conflicte de Ruanda a través de l'objectiu de Vallmajó va anar a càrrec del director del MUME, Jordi Font Agulló, qui va agrair a la família de Vallmajó la seva determinació en preservar-ne el llegat. L'alcaldessa de la Jonquera i presidenta del Consorci del museu, Sònia Martínez, va remarcar la tasca pedagògica i de recuperació de la memòria que el MUME ha desenvolupat des que es va crear i va reclamar "valentia" per aclarir els crims del franquisme. Per la seva banda, el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, va evocar la presència de Vallmajó en l'exposició.
L'acte també va comptar amb la sociòloga ruandesa exiliada Béatrice Umutesi, qui va detallar el periple que la va portar a recórrer a peu 2.000 quilòmetres per la selva congolesa entre 1996 i 1998. Les intervencions les van completar el secretari del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat, Lluís Bertran i Saura, i l'integrant del GEES i amic personal de Vallmajó, Josep Maria Bonet, qui va oferir una visita ?guiada als assistents de l'acte.
Aquest és un projecte del GEES, amb suport de l'Arxiu de l'Alt Empordà, el MUME, el Memorial Democràtic, el Fòrum Internacional de la Veritat i la Justícia als Grans Llacs i Diàleg Intraruandès.


dissabte, 23 d’agost del 2014

JOAQUIM VALLMAJÓ AL MUSEU DE LA JONQUERA

El conflicte ruandès vist per Joaquim Vallmajó
Exposició: ÀFRICA AL COR
Inauguració: Dissabte, 13 de setembre, a les 12 del migdia

Amb les intervencions de:
Jordi Font.  Director del MUME
Sònia Martínez.  Alcaldessa de la Jonquera i Presidenta del Consorci del Museu Memorial de l’Exili
Jordi Palou-Loverdos. Director del Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya
Béatrice Umutesi. Sociològa ruandesa exiliada
Lluís Bertran. Secretari General del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Generalitat de Catalunya

Visita guiada a l’exposició a càrrec de: Josep Ma. Bonet del GEES


Foto publicada al Punt, en l'article de la Carme Vinyoles. 
En Quim, com una altra mama rwandesa.
Foto del GEES,  tirada per en Joaquim Vallmajó. 
Desplaçats.
El Museu Memorial de l'Exili (La Jonquera) ofereix l'exposició "Rwanda a través de Joaquim Vallmajó".
Serà visitable del 13 de setembre al 2 de novembre, segons informa el mateix Museu a la seva pàgina web, http://www.museuexili.cat/

diumenge, 27 de juliol del 2014

L'ESCOLA PARTICIPA A UN CONCURS DE MICROVÍDEOS, SOBRE JOAQUIM VALLMAJÓ

L’aplicació d’alguns principis 
dels “drets de l’home ric i poderós” 
són la causa de l’augment de refugiats 
per tot el món. 
(maig 1989)



“No tinc por! 
Us asseguro que trobar-se rodejat de mainada amb gana, 
malats i gent pobre a pilons 
et fa perdre la por.” 
23-juny-1992 

microvídeo_Escola_Joaquim_Vallmajo_2





dilluns, 12 de maig del 2014

DONACIÓ DEL FONS JOAQUIM VALLMAJÓ A L’ARXIU COMARCAL DE L’ALT EMPORDÀ

Des del GEES ens han passat aquest enllaç http://www.tramuntanatv.com http://www.facebook.com/tramuntanatv http://youtu.be/jBdcmwwPT1A amb aquesta bona notícia: Figueres, 12 de maig de 2014.- L’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE), el Museu Memorial de l’Exili (MUME) i el Grup d’Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat (GEES) es complauen a informar-vos que avui a les 11 del matí s’ha celebrat una roda de premsa a la seu de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Hi han participat Èrika Serna, directora de l’ACAE, Jordi Font, director del MUME, Josep Maria Bonet en representació del GEES i els germans de Vallmajó, Martí i Núria. Durant l’acte, s’ha fet donació de fons documental i fotogràfic que Joaquim Valmajó havia lliurat en vida a familiars i amics. Aquesta acció s’emmarca dins la campanya iniciada amb data 24 d’abril de commemoració dels 20 anys de la desaparició del navatenc a Rwanda durant el conflicte bèl·lic. L’objectiu d’aquesta donació és reunir tot el fons que fins ara es trobava dispers, conservar-lo en condicions òptimes i facilitar-ne la consulta a qualsevol persona interessada. L’Arxiu Comarcal es compromet a digitalitzar-lo i l’oferir-ne la consulta tan física com en línia a través de la seva web. Així mateix s’elaborarà una exposició itinerant amb aquest material que tracti, no tan sols del conflicte que encara segueix obert a l’Àfrica dels Grans Llacs, sinó que també serveixi per explicar un cas de justícia universal i de la iniciativa de diàleg altament inclusiu iniciat l’any 2004 per la diàspora de persones exiliades i especialment membres de l’oposició. Jordi Font ha destacat: “pel MUME és important treballar per donar a conèixer, a més de l'exili republicà, tots els altres exilis i més tenint-hi com a ‘relator’ un empordanès com Joaquim Vallmajó”. Erika Serna, directora de l'ACAE, ha valorat la gran importància d´aquest fons personal com a testimoni de valor de l'obra que Joaquim Vallmajó va portar a terme al llarg de tots els anys d'estada a l’Àfrica, així com el centenar de cartes autògrafes que envià, i les nombroses imatges dels camps de refugiats ruandesos i l´exili que ell mateix retratà. Martí i Núria Vallmajó han assenyalat: “creiem molt important ajuntar els documents personals, cartes i fotografies que enviava en Quim i donar-los a l’Arxiu Comarcal per així facilitar que tothom hi tingui accés”. Josep Mª Bonet: “les cartes que portem no són només cartes que envia en Quim a la família i amics, són també una crònica que explica, dia a dia, el que passa a Ruanda, i que no és el mateix que ens han explicat els guanyadors del conflicte. Aquestes cartes han servit com a proves documentals en la causa de justícia oberta a l’Audiencia Nacional per investigar l'assassinat d'en Quim, la Flors Cirera i altres 7 ciutadans espanyols a Ruanda i la República Democràtica del Congo”.

dilluns, 5 de maig del 2014

MÉS ARTICLES SOBRE EN QUIM

dissabte, 26 abril de 2014

un profeta que calla, ja no és profeta 

Les grans potències occidentals van decidir que el règim ruandès fora el gran gendarme de la regió dels grans llacs africans, mentre pogués fer d'intermediari de l'explotació de les riqueses del Congo Nord. Des de llavors (1994) ja hi ha hagut més de sis milions de morts en les guerres “de baixa intensitat” a la regió. ¿No us fa gràcia aquest terme “de baixa intensitat?”. A mi em fa ràbia.

El dia 26 d'abril del 1994 fou el “dia de la bèstia” per al meu amic, en Quim Vallmajó, de Navata. A Ruanda ja havien començat les massacres de tutsis i hutus moderats. Prop d'un milió. Però ell va ser pres i executat per un escamot de militars tutsi, a les ordres del mateix que encara manté el poder en aquest minúscul país de la regió dels Grans Llacs africans. Fa, per tant, vint anys precisos. Tenia un any i mig menys que jo. Però havíem estudiat al mateix seminari i érem amics. Ja he explicat que, quan tots dos érem encara adolescents vaig pujar, per primera vegada, al Santuari de la Mare de Déu del Mont. El tractor i el remolc de casa seva ens van servir de transport. A casa seva eren pagesos.

A Ruanda es va produir una de les massacres més terribles, després de la dels jueus durant el règim nazi a Alemanya. Ruanda era un país catòlic, que havia estat colonitzat per Bèlgica. El colonitzador hi havia exportat tota la ideologia i la religió: el catolicisme. Els missioners belgues van ser els primers de cristianitzar els ruandesos. Però ho van fer manipulant el problema greu de les ètnies en aquest petit país. Ells van donar l'educació i el poder als tutsi, perquè deien que eren més intel.ligents i més capaços. Però els hutus es van anar organitzant. I van guanyar unes eleccions decisives. Des de llavors el poder va quedar en mans dels hutu. I van començar la massacre i l'exili de la població tutsi. L'atemptat que va acabar amb la vida dels presidents de Ruanda i de Burundi va desencadenar la segona massacre terrible. Els belgues, els francesos i l'ONU, que eren allí, van fer el paper de la trista figura. No van intervenir i van deixar que les coses seguissin el seu curs. Resultat: un milió de morts i centenars de milers d'exiliats i refugiats als països veïns.

Bé. Però no és dels fets històrics que em cal parlar. Sobre això s'ha escrit molt. I encara no se n'ha tret l'aigua clara.

En Quim era un missioner valent. Alguns diuen que era una mica imprudent. Que havia de moderar el seu discurs. Però no digueu mai a un profeta que moderi el seu discurs. Ja no seria profeta. Al moment fort del conflicte va acusar totes les forces vives que actuaven a Ruanda: l'Església ruandesa, el Vaticà, l'Onu, Bèlgica, França, la Creu Roja, Metges sense fronteres, el Canadà, Suïssa, la “Radio Télévision des Mille Collines”...Es va convertir en un objectiu incòmode per a les grans potències. I algú va decidir que no passaria res si l'eliminaven. I així ho van fer. Un periodista italià que li va fer un interviu deia que ell (que acabava de tornar de Bòsnia) es pensava que ja havia vist tot l'horror. Però que no era res comparat amb Ruanda.

Per a l'Església Catòlica ruandesa en Quim va tenir paraules duríssimes. Va dir que ho pagarien molt car en un futur. Ell sabia que hi havia bisbes i capellans que recolzaven la massacre. Això ja ho havia denunciat un bisbe europeu, Monsenyor Perraudin, ja feia anys. Per això, aquest bisbe valent havia estat manipulat, tergiversat i bescantat. En Quim coneixia la carta de Quaresma de Monsenyor Perraudin. De fet els militars tutsi ja l'havien advertit que algun dia passarien comptes amb ell, que era deixeble de Monsenyor Perraudin.

En Quim es va ficar de caps a la boca del llop. I ell ho sabia. Per contrarestar-ho només tenia la seva fe, la seva oració, la seva confiança en Déu. En Quim era un missioner de pregària profunda. Es passava hores davant del Sagrari quan en tenia ocasió, que no era gaire sovint. És curiós. Però, els grans profetes eren, tots, homes d'oració. No pot ser d'altra manera, per més que les paraules dels profetes incomodin l'Església.

Quan en Quim es va posar a actuar, van néixer els grans camps de refugiats, dirigits per ell. De fet va ser l'episcopat ruandès que li va fer aquest encàrrec. Ell assegurava acolliment, educació i alimentació a milers de desplaçats. Fins i tot havia fet “invents” ecològics agrícoles per obtenir algunes menges als horts que creava.

A en Quim no li donaran mai el premi Nobel de la Pau, aquest premi tan desprestigiat per culpa de les grans potències d'occident.

Avui el GEES (Grup d'Empordanesos i Empordaneses per la solidaritat) fa un gran acte d'homenatge a en Joaquim Vallmajó, a Figueres.