ENTREVISTES A AMICS D'EN QUIM VALLMAJÓ

En Joaquim Vallmajó va néixer al 1941 i va morir 1994 amb 53 anys. Ara (any 2011) tindria 68 anys.
Els nens i nenes grans (dels cursos 09-10 i 10-11, 5è i 6è) que hem pogut, ens hem anat trobant els divendres per realitzar diferents tasques. Una d’elles ha estat cercar informació d’en Joaquim Vallmajó. Hem parlat amb diferents persones que el van conèixer. Vam preparar unes preguntes i ens les han contestat amb moltes ganes.
Les preguntes són:
1. Va conèixer en Joaquim Vallmajó?
2. Havia anat a l’escola de Navata?
3. Va coincidir a l’escola amb ell?
4. Quin caràcter tenia?
5. Quines assignatures li agradaven?
6. A què jugava?
7. Li agradava anar a la escola?
8. A quina casa vivia?
9. Coneixia els seus pares?
10. Va estudiar alguna carrera?
11. Quin any va marxar a Rwanda?
12. Què explicava de Rwanda?
13. Vol afegir alguna cosa més?
14. Nom de la persona i foto.
Hem preguntat a diferents persones i hem redactat el que ens han contestat.
GEMMA BOSCH
La Gemma és la mestra de l’escola que imparteix les classes d’anglès i és la mestra que fa més temps que treballa a Navata. Ja hi era quan encara no hi havia aquest edifici, quan s’anava a l'escola vella on ara hi ha el dispensari.
Per tant, la Gemma és l’única mestra de l'escola actual que va conèixer en Joaquim Vallmajó. I ens explica:
Era molt amable i bona persona.
Havia estudiat per capellà al Seminari.
Quan venia de Rwanda i estava uns dies a Navata sempre venia a l’escola “vella” i explicava als nens com era la vida a Rwanda.
No vaig conèixer els seus pares però sí que conec els nebots i alguns germans.
Penso que va ser un encert posar el nom de Joaquim Vallmajó a l’escola “nova” dons crec que s’ho mereix.
Una vegada ens va portar de Rwanda un pessebre fet de fusta que ens va fer molta il·lusió.
Quan venia de Rwanda sempre visitava l’escola i explicava als nens i nenes que Rwanda era molt pobre però no per això eren menys feliços.
DOLORS TARRADAS
La Dolors Tarrades és una veïna de Navata.
Ens comenta:
Em Joaquim era una persona molt agradable. Vaig conèixer en Joaquim Vallmajó, però no vaig coincidir amb ell a escola. Em sembla que li agradava anar a escola. Va estudiar la carrera de capellà.
Vivia al carrer Gran.
Coneixia els seus pares.
En Joaquim era una persona molt agradable. Els anys 70 va anar cap a Rwanda.
Quan ens visitava ens explicava que a Rwanda vivien molt malament i que no tenien suficient menjar.
Estic convençuda que en Joaquim era una persona molt valenta.
Ma ENGRÀCIA FONT
La Ma Engràcia Font és una veïna de Navata, que va conèixer en Joaquim Vallmajó i ens va explicar:
Vaig conèixer en Joaquim i vaig anar un temps a escola amb ell. Em sembla que sí que li agradava anar a escola.
Vivia a Can Casellas, al carrer Gran.
Vaig conèixer els seus pares que es deien Núria i Jaume.
De més gran va estudiar batxillerat a Figueres i el va acabar al Seminari. Després va estudiar la carrera de capellà.
Recordo que jo tenia dotze anys quan vaig anar-lo a acomiadar el dia que va viatjar cap a Rwanda.
Quan venia de Rwanda ens explicava anècdotes i vivències de tot Rwanda, la seva pobresa, com vivia la gent,,,.
L’últim cop que va venir a Navata abans de morir, va dinar a casa meva.
En Joaquim era una persona molt alegre.
Tenia les coses clares.
Sempre recordaré aquestes paraules d’en Quim:
Una església que no sigui missionera no és digne de tenir vocacions.
NÚRIA, GERMANA CARMELITA
La Núria és una monja carmelita. Tenia companyes en una missió a Rwanda i van ser les últimes que van veure en vida a en Quim.
Ens explica:
En Joaquim Vallmajó era molt acollidor, lluitador i molt sensible a les necessitats dels altres. No es cansava de fer el bé. Sempre intentava alguna cosa per ajudar els altres.
Va descobrir la grandesa de Déu a través dels pobres i desplaçats.
Li agradava molt parlar de Déu i escoltar-lo.
Ajudava a construir camps de refugiats de la guerra de Rwanda.
Ens explicava que en un camp hi havia 13.000 refugiats. Havia fet una llista i donava menjar a tots.
ANTÒNIA VALLMAJÓ
L’Antònia és un germana d’en Joaquim. I recorda:
En Quim era molt bon noi i era molt alegre.
A escola li agradaven totes les assignatures. Jugava molt a Mistri i li agradava anar a escola. Vivia al carrer Gran, a Can Caselles.
Explicava de Ruanda que hi havia molta guerra i molta pobresa.
Era un home molt valent.
Ma ROSA CANTENYS
No vaig pas coincidir amb ell a l’escola. Penso que li agradava molt anar a escola.
Vivia al carrer nou.
Era un persona molt alegre.
Ens explicava que hi havia guerra a Rwanda i les coses que ell feia per ajudar als rwandesos.