diumenge, 3 de maig del 2015

HOMENATGE A JOAQUIM VALLMAJÓ A NAVATA. 26 d'abril de 2015






















Escultura en homenatge a Quim Vallmajó i el seu missatge

Després de que l'alcalde ens parlés d'aquesta bonica escultura, del que representa, Drets humans, Sostenibilitat, Justícia i Pau, Medi Ambient, orientada als quatre punts cardinals, per no perdre el nord,
i amb una gran terra al capdamunt, cap al cel, amb animals africans i les siluetes dels infants de Navata i Ruanda i els seus mapes, es va donar pas a la xerrada del periodista Bru Rovira, gran coneixedor d'Àfrica: RUANDA, VERITATS, TRAMPES I MEMÒRIA.

Tot seguit va començar l'actuació dels alumnes de 6è de l'escola. Van representar l'obra PELS DRETS, una adaptació de l'obra Pel dret! de Lluís Solé i Perich, de l'any 2009.  Explica vivències quotidianes de dues realitats: la classe dominant i els refugiats.

En Víctor
En Martín fent de Quim Vallmajó

Tots els actors, els alumnes de 6è

L'Elisabet i en Pere amb els artistes

Finalment es va presentar l'exposició: EL CONFLICTE RUANDÈS VIST PER JOAQUIM VALLMAJÓ.


L'exposició EL CONFLICTE RUANDÈS VIST PER JOAQUIM VALLMAJÓ. Foto Face Ajuntament







CELEBRACIÓ DEL 21è ANIVERSARI


PREMI A L'ESCOLA

Coordinadora d'Ong Solidàries

notícies

24/04/15

L'escola de Navata, l’institut d’Arbúcies i dues estudiants de la UdG, premiats pels seus microvídeos sobre Joan Alsina i Joaquim Vallmajó


El passat 10 de desembre es tancava el Memorial Alsina 40- Vallmajó 20 organitzat per les entitats de Justícia i Pau-Girona, Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat i Fòrum Joan Alsina. Aquest divendres, però, s'ha fet entrega dels premis del Concurs de Microvídeos, una activitat inclosa en aquest Memorial impulsat entorn les figures de dels dos capellans gironins, Joan Alsina i Quim Vallmajó, que van morir assassinats pel seu compromís amb el poble a qui servien.
Avui divendres 24 d’abril, i amb la proximitat de l’aniversari de l’assassinat de Quim Vallmajó -del que  aquest diumenge farà 21 anys-, s’han donat a conèixer els premiats del concurs i se’ls hi ha fet entrega de les aportacions econòmiques que els acompanyen. Els premis s’han lliurat a l’Espai de Solidaritat de la Coordinadora d’ONG Solidàries, a Girona. El jurat ha estat composat per les entitats organitzadores i  la productora audiovisual D2visual. S'ha concedit  4 premis de 200 € cadascun.
El premi individual ha estat per a  Anna Rodríguez d’ Els Montells (Montsià) i estudiant de la UdG . El premi a entitats s’ha repartit entre l’Institut Montsoriu d’Arbúcies i l’escola Joaquim Vallmajó de Navata. Finalment el premi per votació popular a través del Faceboock ha estat per  Cristina Triadó de Lloret de Mar i també estudiant de la UdG.
Anna Rodríguez, estudiant de Relacions Públiques i Publicitat, ha declarat que no coneixia els dos testimonis, i per això li va interessar conèixer-los a través de les seves frases i escrits. Va triar la que més li va “xocar”: “Només podem ajudar a fer un món nou, en la mesura que hi estem ficats a dintre” perquè no es tracta d’ajudar només puntualment sinó de forma implicada i continuada. Ha pensat fer el curt per a mainada petita.

NOTICIA A ALSINA 40. VALLMAJÓ 20 
Alsina_40 Vallmajó_20 
Divendres passat vam lliurar els premis del concurs de microvídeos del Memorial Alsina_40 Vallmajó_20.
El premi individual va ser per a l'Anna Rodriguez pel seu micro-vídeo Juanito - Microvídeo per al memorial Alsina_40-Vallmajó_20:
https://youtu.be/msu4tk4WYqI
El premi per votació popular a Facebook per a Cristina Triadó pel seu Mícro-vídeo: Memorial Joan Alsina i Quim Vallmajó:
https://www.youtube.com/watch
Es va concedir un accèssit al premi a benefici d’un col·lectiu, entitat o ONG a l'IES Montsoriu, pel seu micro-vídeo Homenatge Joan Alsina AO Institut Montsoriu Arbúcies:
https://youtu.be/Fv1rL5B3hIE
I un accèssit al premi a benefici d’un col·lectiu, entitat o ONG a l'escola Joaquim VallmajÓ pels dos micro-vídeos presentats: microvídeo_Escola_Joaquim_Vallmajó_1 i microvídeo_Escola_Joaquim_Vallmajó_2:
https://youtu.be/0gxUd4HRxkE
https://youtu.be/jHr47LVQB3E
Estem molt agraïts als guanyadors i a tots els que us vau interessar i vau participar d'una o altra manera en el concurs.
També volem donar les gràcies al desenvolupador Vladimir Sobolev, l'aplicatiu del qual vam fer servir.
I per últim agraïm a la productora audiovisual D2VISUAL haver format part del jurat.
Gràcies a tots per col·laborar a donar a conèixer les figures, els fets i els missatges d'aquests dos gironins, empordanesos, universals. Mantenir-se ferms en el seu compromís al costat del poble.


NOTÍCIA A EL DIARI DE GIRONA

Entreguen els premis del concurs de microvídeos d´Alsina i Vallmajó


30.04.2015 | 08:27

Els premiats, amb un dels membres de l´organització. 

Les estudiants de la UdG Anna Rodríguez i Cristina Triadó, l'institut Monstoriu d'Arbúcies i l'escola Joaquim Vallmajó de Navata s'han endut els premis del concurs de microvídeos sobre Joan Alsina i Joaquim Vallmajó organitzat per Justícia i Pau, el Grup d'Empordanesos per la Solidaritat i el Fòrum Joan Alsina. L'objectiu era sensibilitzar els joves i la societat en general sobre la importància del compromís personal per la transformació cap a un món més just a partir dels testimonis dels dos sacerdots. En total, s'hi han presentat una vintena de treballs.


NOTICIA A LA VANGUARDIA


ARTICLE DE JOAQUIM PLA

Homenatge de Navata al sacerdot Joaquim Vallmajó
EDICIÓ IMPRESA  | 26/04/2015 - 00:00h
 Joaquim Pla Gallart
No hi ha gaire capellans que puguin comptar entre els seus amics dos màrtirs, assassinats, l'un a Ruanda i l'altre a Xile. A més, un company de Vilarobau que fa més de quaranta anys que viu a l'Àfrica i dona testimoni en un país musulmà. Un altre, monjo de Montserrat, i que ha viscut uns anys al Miracle i a Cuixà. I un altre que va ser ordenat en l'Església Ortodoxa russa. A més d'un de l'Opus Dei i un gran músic. Set company entre un curs que no arribava a vint. Parlant amb un metge que havia fet servei al Congo, de seguida em va parlar d'en Quim Vallmajó, de Navata. I parlant amb un altre metge que va estar uns anys a Xile també em va parlar d'en Joan Alsina. En Quim Vallmajó, de Navata, mort l'any 1994. I en Joan Alsina, de Castelló d'Empúries, mort lany 1965 a Santiago de Xile.

Quan s'acosta el dia 26 d'abril sempre tinc un record per a en Quim Vallmajó, mort pels militars del Front Patriòtic Ruandès, enmig d'una guerra planificada i que es continua al Congo, amb uns quants milions de morts que no haurien d'haver mort.

El grup figuerenc Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat, l'Ajuntament de Navata i l'Escola Joaquim Vallmajó han preparat un acte d'homenatge al màrtir empordanès, del qual inauguraran una escultura. Jo voldria que cada any ens anessin recordant el martiri d'en Quim, que va donar la vida per Ruanda.

Avui només recordaré alguns dels textos que en Quim va escriure i que van preparar el seu martiri.

«L'Església mai no ha dit res per denunciar públicament aquestes injustícies. Ha preferit guardar silenci per no fer enrabiar certes autoritats polítiques, suspectes d'haver fomentat i recolzat aquests actes de barbàrie». (Any 1992).

«Al centre del carrer comercial, hi ha més d'un centenar de soldats borratxos que es dediquen a robar, que transporten damunt de cartrons, amb l'ajuda de nois joves, tot el que poden rampinyar. També roben a les cases particulars tant si els propietaris hi són com no. Amb el fusell i la cintura plena de granades hom no troba ningú que es resisteixi. Disparen a l'aire com al Far West...Van robar fins i tot la Creu Roja. Que n'és de trist i escandalós! On ens portarà tot això?...Només han respectat el Bisbat i la Parròquia...Les autoritats civils (governador, burgmestre i altres) havien fugit a la capital i tenen la barra de dir que la pau regna a Byumba. És el moment de recordar-se de les benaurances i d'evitar el rancor». Juliol del 1994.

«Estic envoltat d'afamats, malalts i pobres, que passaran encara una nit de por, a cel obertr, amb el fred del mes de juny (és el nostre hivern), a 2.100 metres d'altitud i a 7 graus centígrads!!! Pobres mares amb petits!!! Els uns em demanen mantes, d'altres cassoles, medicines, diners, menjar, roba...i un nano m'estira la camisa i em diu: I jo, que havia de fer la Primera Comunió...La podré fer demà?».


ARTICLE DE BRU ROVIRA


 Article published at L'Avenç, num. 405, octubre 2014
Bru Rovira, la llibertat del periodista 
Destaquem avui l'entrevista d'aquest mes de Josep M. Muñoz al periodista Bru Rovira (Barcelona, 1955). En ella Rovira repassa la seva trajectòria professional alhora que desgrana les seves opinions sobre el periodisme actual. Resulten molt interessants les seves reflexions sobre l'ofici de periodista i la formació que reben els estudiants a les facultats. S'hi poden ensenyar les tècniques, però la vocació de coneixement, la necessitat d'entendre, s'ha de fer a partir de la formació humanística i el treball. Cal saber interpretar els fets en el seu content i deixar parlar els que tenen coses per explicar. Rovira també reflexiona sobre la relació entre periodisme i política i sobre la jerarquització de les notícies en els mitjans, així com les seves experiències com a corresponsal a l'Àfrica i als països de l'est.
Alguns dels destacats de l'entrevista són aquests:
 «En el periodisme tens l’obligació de veure tots els punts de vista, d’intentar que la gent pensi per ella mateixa, i adoctrinar és el pitjor que pots fer. L’adoctrinament és la mort del periodisme.»
«En el periodisme no hi ha una voluntat de continguts, educativa, sinó que es vol seduir. I això es fa amb la tècnica de l’emoció i de l’espectacle: no vols que l’altre pensi, vols que estigui enganxat a un producte que és comercial.»
«El periodisme està mort, és un full dominical del poder. Algú encara escriu alguna cosa, el que pot, però amb una gran dificultat. S’han creat productes comercials de poder i de consum, però s’ha perdut la màquina agitativa del periodisme, la llibertat.»
«Està fallant la concepció mateixa que tenim del relat periodístic. Falla el que expliquem, el que mirem. No mirem on hem de mirar, no expliquem el que interessa, no expliquem bones històries.» 

Page 8 Section L'opinió Subsection
L'entrevista Bru Rovira Jarque (Barcelona, 1955) és periodista. Va estudiar a l’escola Costa i Llobera. Als catorze anys va estudiar nocturn als Jesuïtes del carrer Casp, mentre treballava i prenia part en la revolta estudiantil com a militant comunista. A la universitat va començar a estudiar magisteri i periodisme.Va entrar a treballar en el diari "Tele/eXprés", planter del periodisme progressista i compromès de l’època. També va estar als diaris "El Noticiero Universal" i "Avui", abans d’entrar l’any 1984 a "La Vanguardia", on durant vint-i-cinc anys va ser un destacat reporter, especialitzat en temes socials i internacionals. El seu treball com a enviat especial internacional va començar a Romania, i va escriure també sobre la transició als països de l’Est i la guerra de l’ex-Iugoslàvia. Ha estat en diversos conflictes i crisis humanitàries a Àfrica, i ha escrit sobre Ruanda. Ha viatjat per Amèrica Central i l’Àsia i ha escrit diversos llibres, sovint amb fotografies seves, com "35 días en China" (escrit amb Eugenio Madueño, Península, 1997), "Áfricas. Cosas que pasan no tan lejos" (RBA, 2006) i "Vidas sin fronteras" (publicat per Metges sense Fronteres, Viceversa, 2010). Una petita part de la seva feina com a fotògraf es va poder veure en l’exposició "Maternitats" al Caixafòrum, recollida en el llibre del mateix títol (Graó, 2004). La seva trajectòria va ser reconeguda l’any 2004 amb el premi Ortega y Gasset de periodisme. Un expedient de regulació d’ocupació va posar fi l’any 2009 a la seva feina a "La Vanguardia", i ara viu de periodista free-lance, amb diverses col•laboracions, com al diari "Ara" sota l’epígraf de “Carreteres secundàries”, un títol que resumeix la seva forma d’entendre el periodisme.