Homenatge de Navata al
sacerdot Joaquim Vallmajó
EDICIÓ IMPRESA | 26/04/2015 -
00:00h
Joaquim Pla Gallart
No hi ha gaire
capellans que puguin comptar entre els seus amics dos màrtirs, assassinats,
l'un a Ruanda i l'altre a Xile. A
més, un company de Vilarobau que fa més de quaranta anys que viu a l'Àfrica i
dona testimoni en un país musulmà. Un altre, monjo de Montserrat, i que ha
viscut uns anys al Miracle i a Cuixà. I un altre que va ser ordenat en
l'Església Ortodoxa russa. A més d'un de l'Opus Dei i un gran músic. Set
company entre un curs que no arribava a vint. Parlant amb un metge que havia
fet servei al Congo, de seguida em va parlar d'en Quim Vallmajó, de Navata. I parlant amb un altre metge que va estar
uns anys a Xile també em va parlar d'en Joan Alsina. En Quim Vallmajó, de
Navata, mort l'any 1994. I en Joan Alsina, de Castelló d'Empúries, mort lany 1965 a Santiago de Xile.
Quan s'acosta el
dia 26 d'abril sempre tinc un record per a en Quim Vallmajó, mort pels militars
del Front Patriòtic Ruandès, enmig d'una guerra planificada i que es continua
al Congo, amb uns quants milions de morts que no haurien d'haver mort.
El grup figuerenc
Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat , l'Ajuntament de Navata i l'Escola
Joaquim Vallmajó han preparat un acte d'homenatge al màrtir empordanès, del
qual inauguraran una escultura. Jo
voldria que cada any ens anessin recordant el martiri d'en Quim, que va donar
la vida per Ruanda.
Avui només recordaré
alguns dels textos que en Quim va escriure i que van preparar el seu martiri.
«L'Església mai no ha dit
res per denunciar públicament aquestes injustícies. Ha preferit guardar silenci
per no fer enrabiar certes autoritats polítiques, suspectes d'haver fomentat i
recolzat aquests actes de barbàrie». (Any 1992).
«Al centre del carrer
comercial, hi ha més d'un centenar de soldats borratxos que es dediquen a
robar, que transporten damunt de cartrons, amb l'ajuda de nois joves, tot el
que poden rampinyar. També roben a les cases particulars tant si els
propietaris hi són com no. Amb el fusell i la cintura plena de granades hom no
troba ningú que es resisteixi. Disparen a l'aire com al Far West...Van robar fins
i tot la Creu Roja.
Que n'és de trist i escandalós! On ens portarà tot això?...Només han respectat
el Bisbat i la Parròquia.. .Les
autoritats civils (governador, burgmestre i altres) havien fugit a la capital i
tenen la barra de dir que la pau regna a Byumba. És el moment de recordar-se de
les benaurances i d'evitar el rancor». Juliol del 1994.
«Estic envoltat
d'afamats, malalts i pobres, que passaran encara una nit de por, a cel obertr,
amb el fred del mes de juny (és el nostre hivern), a 2.100 metres d'altitud
i a 7 graus centígrads!!! Pobres mares amb petits!!! Els uns em demanen mantes,
d'altres cassoles, medicines, diners, menjar, roba...i un nano m'estira la
camisa i em diu: I jo, que havia de fer la Primera Comunió.. .La
podré fer demà?».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada