EL PUNT AVUI. Societat
UNA MOSTRA RECORDA ELS
VINT ANYS DE LA MORT DE
VALLMAJÓ
El Museu de l'Exili i
el GEES inauguren avui l'exposició ‘Africa al cor. El conflicte ruandès vist
per Joaquim Vallmajó'
Recull el testimoni
que va deixar el missioner assassinat en cartes i fotos
13/09/14
02:00 - LA JONQUERA - M.VICENTE
Fotografia de població civil
ruandesa desplaçada arran del conflicte armat feta pel capellà Joaquim
Vallmajó.
El Museu Memorial de
l'Exili de la Jonquera
i el Grup d'Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat inauguren
avui l'exposició dedicada al missioner de Navata Joaquim Vallmajó, assassinat a
Ruanda fa vint anys. Africa al
Cor. El conflicte ruandès vist per Joaquim Vallmajó mostra el testimoniatge que va deixar
Vallmajó a partir de les seves cartes i de les fotografies fetes sobre el
terreny. “És una mirada des de l'interior de l'hecatombe en què es va sumir la Ruanda d'aquells anys, amb
la voluntat de fer visible el sofriment dels més febles”, diuen els
organitzadors.
L'exposició es podrà
veure des d'avui i fins al 2 de novembre al Mume i després es convertirà en una
mostra itinerant que recorrerà sales d'exposició i centres cívics que hi
tinguin interès, així com entitats vinculades a la Xarxa d'Espais de Memòria
del Memorial Democràtic. És un projecte del GEES, entitat creada el 1994 arran
de la desaparició de Vallmajó.
Amb aquesta
iniciativa, l'entitat vol, d'una banda, donar a conèixer el fons documental de
Joaquim Vallmajó, que l'abril d'aquest any es va dipositar a l'arxiu comarcal
de l'Alt Empordà, i de l'altra, conscienciar sobre la rellevància de la justícia
social i la cultura de la pau, a través de la mediació i la promoció del
diàleg, sense oblidar que les vies de reconciliació necessiten també que
s'aclareixin les responsabilitats dels crims comesos, explica el GEES.
L'entitat recorda que hi ha interposada una querella contra quaranta alts
càrrecs del govern ruandès en actiu, promoguda pel GEES juntaments amb altres
entitats. En el moment de la donació del fons de Vallmajó a l'arxiu comarcal,
Josep M. Bonet, membre de l'entitat, va recordar que les cartes que es
conserven de Vallmajó “són una crònica del dia a dia del que va passar a Ruanda
durant el conflicte”.
Ara aquestes cartes i
les fotografies fetes per Vallmajó es poden veure en aquesta exposició al Mume.
S'ha complementat amb fotografies cedides pel fotoperiodista Bru Rovira i també
inclou una explicació general del conflicte ruandès. L'acte d'inauguració serà
avui a les dotze del migdia amb Jordi Font, director del MUME; Sonia Martínez,
alcaldessa de la Jonquera ;
Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democratic; Beatrice Umutesi,
sociòloga ruandesa exiliada; Lluis Bertran, secretari general de Governació, i
Josep M. Bonet, membre del GEES.
02.11.14
Fins
llavors es
podrà veure la mostra ‘Àfrica al Cor. El conflicte ruandès vist per Joaquim
Vallmajó' al Mume.
20 anys fa que Joaquim Vallmajó va morir
assassinat a Ruanda, on havia fet de missioner durant trenta anys.
Les
cartes són una crònica del dia a dia del que va passar a Ruanda durant el
conflicte
Josep
M. Bonet
MEMBRE
DEL GEES I AMIC DE JOAQUIM VALLMAJÓ
A TV3
HORA NOVA
Expedient Vallmajó
08/09/2014
- 22:31h
El 26 d’abril de 1994
va ser assassinat el sacerdot empordanès Joaquim Vallmajó a Ruanda a mans de
l’organització guerrillera Front Patriòtic Ruandès (FPR), una de les faccions
armades enfrontades en un violent conflicte, encetat a inicis dels anys noranta
i de conseqüències terribles per a la població civil d’aquest petit país africà
de la zona dels Grans Llacs.
Vallmajó, fill de Navata, que va exercir com a missioner prop de trenta anys a Ruanda en l’orde dels missioners d’Àfrica (Pares Blancs), va destacar per la seva entrega al costat dels més humils i desposseïts. Aquest posicionament el va dur a treballar per millorar les condicions de vida de milers de camperols amenaçats per les dificultats econòmiques i la guerra. Alhora, va ser una veu discordant i crítica, i va denunciar els abusos de poder i les violacions dels drets humans que es van cometre en una llarga i complexa confrontació que anava més enllà de les suposades diferències ètniques entre els principals pobladors de Ruanda, els hutus i els tutsis.
Aquesta actitud ètica, en sintonia amb les seves conviccions religioses, va fer que Joaquim Vallmajó fos considerat una persona incòmoda per qui estava a punt d’aconseguir el poder a Ruanda –el Front Patriòtic Ruandès–, després d’un abril de 1994 sagnant, en què centenars de milers de persones foren assassinades i moltes altres van haver de refugiar-se en zones frontereres dels països circumdants, especialment a l’antic Zaire, on les matances i les persecucions van prosseguir en un context d’exili i de desplaçaments forçosos.
D’aquell dia han passat 20 anys. Una efemèride que des del Grup d’Empordanesos i Empordaneses perla
Solidaritat (GEES) han volgut homenatjar amb una exposició al
Museu Memorial de l’Exili de la
Jonquera. La mostra està feta amb la col∙laboració de l’Arxiu
Comarcal de l’Alt Empordà, el MUME i el Memorial Democràtic, i el suport de
l’Ajuntament de Figueres i la
Diputació de Girona, i recull el testimoniatge que va deixar
Joaquim Vallmajó amb les seves cartes i les fotografies fetes sobre el terreny.
“És una mirada des de l’interior de l’hecatombe en què es va sumir la Ruanda d’aquells anys, amb
la voluntat de fer visible el sofriment dels més febles”, explica Josep Maria
Bonet, membre del GEES. Alhora, l’exposició també proporciona una explicació
general sobre els antecedents del conflicte ruandès i la seva connexió amb la
confluència d’interessos econòmics i geopolítics inconfessables entre les elits
governamentals africanes, les potències del Primer Món i les companyies
transnacionals.”Com passa en molts conflictes del món, i Espanya és un clar
exemple amb la Guerra
Civil , només s’explica la història des de la versió dels
guanaydors, però Ruanda no es pot reconstruir sobre mentides”.
Vallmajó, fill de Navata, que va exercir com a missioner prop de trenta anys a Ruanda en l’orde dels missioners d’Àfrica (Pares Blancs), va destacar per la seva entrega al costat dels més humils i desposseïts. Aquest posicionament el va dur a treballar per millorar les condicions de vida de milers de camperols amenaçats per les dificultats econòmiques i la guerra. Alhora, va ser una veu discordant i crítica, i va denunciar els abusos de poder i les violacions dels drets humans que es van cometre en una llarga i complexa confrontació que anava més enllà de les suposades diferències ètniques entre els principals pobladors de Ruanda, els hutus i els tutsis.
Aquesta actitud ètica, en sintonia amb les seves conviccions religioses, va fer que Joaquim Vallmajó fos considerat una persona incòmoda per qui estava a punt d’aconseguir el poder a Ruanda –el Front Patriòtic Ruandès–, després d’un abril de 1994 sagnant, en què centenars de milers de persones foren assassinades i moltes altres van haver de refugiar-se en zones frontereres dels països circumdants, especialment a l’antic Zaire, on les matances i les persecucions van prosseguir en un context d’exili i de desplaçaments forçosos.
D’aquell dia han passat 20 anys. Una efemèride que des del Grup d’Empordanesos i Empordaneses per
PUBLICAT A DIARI DE GIRONA
LA REVISIÓ DEL CONFLICTE DE RUANDA VIST PER VALLMAJÓ JA ES POT DESCOBRIR AL MUME
L'exposició commemora el vintè aniversari de la
desaparició del missioner empordanès
15.09.2014 | 07:08
L'obertura oficial de la revisió del conflicte
de Ruanda a través de l'objectiu de Vallmajó va anar a càrrec del director del
MUME, Jordi Font Agulló, qui va agrair a la família de Vallmajó la seva
determinació en preservar-ne el llegat. L'alcaldessa de la Jonquera i presidenta del
Consorci del museu, Sònia Martínez, va remarcar la tasca pedagògica i de
recuperació de la memòria que el MUME ha desenvolupat des que es va crear i va
reclamar "valentia" per aclarir els crims del franquisme. Per la seva
banda, el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, va evocar la
presència de Vallmajó en l'exposició.
L'acte també va comptar amb la sociòloga
ruandesa exiliada Béatrice Umutesi, qui va detallar el periple que la va portar
a recórrer a peu 2.000 quilòmetres per la selva congolesa entre 1996 i 1998.
Les intervencions les van completar el secretari del Departament de Governació
i Relacions Institucionals de la
Generalitat , Lluís Bertran i Saura, i l'integrant del GEES i
amic personal de Vallmajó, Josep Maria Bonet, qui va oferir una visita ?guiada
als assistents de l'acte.
Aquest és un projecte del GEES, amb suport de
l'Arxiu de l'Alt Empordà, el MUME, el Memorial Democràtic, el Fòrum
Internacional de la Veritat
i la Justícia
als Grans Llacs i Diàleg Intraruandès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada