NOTÍCIES DEL FÒRUM PER LA VERITAT I LA JUSTÍCIA

S'ha publicat, a la pàgina de la Coordinadora d'ONG solidàries la següent notícia:

El Fòrum per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs ha obert una secció audiovisual al web, on hi trobareu diversos documentals sobre la querella contra 40 alts càrrecs ruandesos, imputats per crims de guerra, genocidi i terrorisme, pels fets ocorreguts als anys noranta. Els documentals exposen l'estat de la querella i el procés que ha seguit fins aconseguir l'ordre d'arrestament dels alts càrrecs, per l'assassinat de 4 milions de persones, entre les quals s'hi compten el missioner de Navata, Quim Vallmajó, la cooperant manresana Flors Sirera, i set espanyols més.

I aquest és l'enllaç:

http://www.veritasrwandaforum.org/

UN ALTRE POEMA DE YOLANDE MUKAGASANA

QUÉ HACER
Todas las fuerzas físicas se han disputado sobre mí y sin mí
Sin duda ellas continuarán a disputarse sin mí o conmigo
Es la vida que nos lo mostrará o lo confirmará
Pero de lo que estoy segura, es que sola o con los otros,
continuaré la ruta en mi infatigable labor
Combatir toda política inhumana
la de la autodestrucción de los hombres

El sol me acompañará siempre en la lucha
La noche acunará siempre mi duro sueño
La noche me tocará su bella música
La mañana me transportará hacia
otros horizontes
Tengo ninguna otra causa que defender
sino la tomada a pecho
Algunos en un impulso de piedad
otros intentan pararme
Me dicen que estoy fatigada
Me dicen que será mejor un reposo
Pero la fatiga es mi orgullo
Pero yo no necesito reposo
Mi día « D » vendrá
Y como el común de los mortales
tendré el reposo eterno
No corro riesgo de aburrirme
Y allí jamás sabemos

Quizá tendrán necesidad de mí
Como siempre he sido tal
Responderé a mi llamado
mientras tenga una gota de sangre en mis venas
Afrontaré todas mis pruebas
tan inmenso es el trabajo
También larga la ruta y pedregosa
Pero estoy lista para pagar mi precio
Rechazo de pensar en mí
dar la vuelta de mi ombligo
Rechazo cerrar mis horizontes
de pasar mi vida en llorar
Rechazo de encerrarme en mi dolor
como si la vida hubiera perdido todo su color
El sufrimiento tiene su lado positivo
Cuando no nos encierra,
cuando no nos mata
nos madura y engrandece
Nada puede parar la hemorragia de mi corazón
pero jamás ella secará mi espíritu
Tengo toneladas de sangre para sangrar
Y se forma todos los segundos
Mi fuente de sangre es inagotable
Es ella la que me vuelve infatigable

El mal tiene múltiples facetas
El mal tiene múltiples actores
El mal se integra en todos los medios
El mal corre más rápido que el bien
El mal es difícil de percibir
porque a menudo es sutil
A veces es confundido con el bien

Madre, cómo quisiera ser el útil de la felicidad
Padre, cómo quisiera ser el vector de la alegría
Mis tesoros, cómo quisiera ser el vector de la vida
Rechazo ser el útil de la desgracia
Rechazo ser el vector de la muerte
Rechazo ser la base de la desolación
El útil de mi destrucción final

Mi fatiga se ha vuelto mi dicha
Es una fatiga bien meritada
Es una fatiga reparadora
Después de la labor de la felicidad
después de la labor de la vida
donde la conciencia está se forma alerta
La alerta para quedar despierto
alerta contra los malos actos
alerta para rechazar el mal
La alerta para construir sobre la muerte
La alerta para reconstruir la vida
La alerta para seguir sensible
La alerta para la sobrevivencia de los hombres
La alerta para proteger a los niños
La alerta para salvar a las generaciones
La alerta para proteger lo que uno vigila

Mi vida no me pertenece
Me ayuda justo a hacer un paso
Quién ha dicho además qué es una vida.
Ella ha sido una mucho antes
Ahora no es más que sobrevivencia
Una sobrevivencia no es una vida
Pero la vida devino una sobrevivencia
En cuanto intenta brotar
Sobre la muerte surge la sobrevivencia
Un sobreviviente no reconstruido
No es más que un zombi, muerto ambulante
Ese zombi que da miedo
Una vida más sobre la tierra
cuando hemos visto bien a la muerte
que no ha querido llevarnos
¿Podemos hablar de una vida?
No vemos más los mismos colores
No se sienten más los mismos olores
No se sabe más admirar
Nada tiene el mismo valor
¿Podemos todavía hablar de vida?

Traducció de Myriam Montoya

PAISATGE DE RWANDA

EL PAÍS DELS MILS TURONS




Els massissos volcànics del nord barren la cresta Congo-Nil. Mercès a la seva altitud, el "país dels mil turons" disfruta d'una eterna primavera. La dolcesa del clima i la bellesa de la natura inviten a anar-hi a fer turisme, tant a la regió dels grans llacs, com a la dels volcans o al parc natural d'Akagera, gran reserva d'animals salvatges.







"La carretera de Rulindo a Nemba és una sinfonia de bellesa. Els camps treballats, els plataners d'un verd platejat a la llum del sol del capvespre, les fulles daurades del sorgo, l'herba, de tots els colors del verd, mai igualats pels pintors ni per les fotografies. Les línies arrodonides i ascendents de les muntanyes són en harmonia perfecta amb els corriolets que s'enfilen pels pendents, costeruts i juganers ... No cal dir que, en aquesta immensitat del paisatge, l'home, encara que petit, amb els seus vestits virolats, revela la seva superioritat i grandesa. Els ramats, pujant per les crestes arrodonides de les muntanyes, es retallen en contrallum, amb un ritme i bellesa incomparables.







A Remera, sobre el llac Ruhondo, el paisage és únic al món: un llac meravellós i tres grandiosos i majestuosos volcans que es veuen, clarament, al clar de lluna. Ningú que hagi passat per Remera no pot oblidar aquest espectacle. En aixecar-se el matí, la llum rosada del sol dóna una impressió d'assistir a la cració del món, el món de les meravelles. Aquí l'home ha respectat la natura i s'hi ha adaptat. Cap casa, cap carretera no desentona del paisatge. La llum, el cel clar, els ocells, les vaques, la vegetadió... i el cor es troben units en un sol esperit. Quina meravella!







De Remera a Rwaza seguim el riu ple de cascades, roques i verdura. L'aigua té tots els colors imaginables, des del blanc més pur fins el verd-negre. Pescadors de canya, ponts de socs i palanques, arbres i flors, ocells i ànecs d'aigua ... La vall de Ruhengeri, ufanosa i verda, terra de lava negra i plena de flors blanques i grogues del piretre i les jacarantes, dàlies salvatges, abundants i grogues ... quina meravella!







Els volcans s'alcen majestuosos en el matí clar i tranquil. Ens enfilem per la carretera que passa al peu dels més alts i, des d'allí, podem contemplar unes muntanyes rodones plenes de blat, patates i sorgo. Al cap d'una estona retrobem els plataners, que semblen un mantell verd. En un revolt, davant nostre i a baix, s'estén el magnífic llac Kivu, blau clar, gris a la llunyania. Les muntanyes del Zaire, grisenques, s'alcen lluny, davant d'un fons verd."







Joaquim Vallmajó. D'una carta de Nymata, 6 de març de 1977




Text publicat per Armand Duval, en el llibre L'evangeli d'en Quim.
Fotografies extretes de la pàgina web www.dialectus.com/ruanda/ d' Antonio Viudas Camarasa

POESIA DE RWANDA

LA LOCURA

El sol malévolo y cómplice

que osa sonreír a los asesinos

que osa iluminar este país maldito

donde la ley que dirige es la de la sangre

en la que no veo más que el abismo

donde todo el mundo se hundirá

Un hueco negro donde no hay más que la muerte

Ningún destello, ningún rayo de esperanza

La ausencia de las víctimas es la de los verdugos

La ausencia de los verdugos es la de las víctimas

Tenemos toda la vida en común
graciosa especie es la humana

Besaba al viento que se ha llevado a mis hijos

Quería besarlo para sentirlos

estrecharlos muy fuerte entre mis brazos

para decirles que más nada podrá arrebatármelos

Los seguiré hasta el más allá del más allá

Seguiremos juntos por la eternidad

esta eternidad que sólo yo comprendo

porque mi eternidad es también mi presente
El viento sopla sobre mi cuerpo

Quería estar desnuda para sentir su frescura

Tendría calor de estar en lo irreal de lo real

Transpiraba fuerte de ver lo irreal de mi vida

Yo hubiera querido que ese viento me cosquilleara

poder reír, como antes, de mi tontería

Reír de mi bobada al pensar que el mal es fuerte

poder aun reír de mí misma.

Reír de dicha en una desgracia demasiado fuerte

Debo salir lo más rápido

de estos sufrimientos que me esterilizan

que reducen mi cuerpo y mi alma

Cuando el mundo piensa que vivo

sin embargo fui muerta el día aquel

los 100 días sin respuesta del más alto

Me hicieron dudar de su existencia

hasta el desprecio de los que me lo han enseñado

YOLANDE MUKAGASANA

Yolande Mukagasana va nèixer a Rwanda l'any 1954. Sobrevisqué el genocidi de 1994, on va perdre els seus tres fills, al seu marit i els seus germans. En memòria del genocidi i amb la finalitat d'ajudar a la reconstrucció dels seu país,va escriure tres llibres titulats La Muerte No Me Desea, No Temas Saber, i Las heridas del Silencio. Avui ella ha format una nova família a l'adoptar a tres de les seves nebodes que varen quedar orfes en el genocidi. Ha construit una casa nova en el mateix lloc on vivia abans i s'ocupa d'uns vint infants, tots orfes. Ha fundat l'Associació Nyamirambo Point d'Appui dedicada a recordar el genocidi i a ajudar a la reconstrucció del país. La seu principal de l'associació és a Brusel·les. Té una sucursal ruandesa dita Nyamirambo Point d'Appui i el seu objetiu és ajudar a la regeneració del teixit social ruandès. Yolande Mukagasana dedica el seu temps i esforços a informar i educar a la persones sobre la convivència a pesar de la diferència, i dóna conferencies a escoles i associacions. Ha rebut molts premis, un d'ells és el Premi Testimonial otorgat per la Fundación Alexander Langer, a Itàlia, 1998; el Premi Per L'Entesa Entre Les Nacions I Pels Drets Humans de la Universitat de Lena, Alemanya, 1999; el Premi Colom Dorat de la Pau de l' Associació Archivio Disarmo de Roma; el Premi Dona del Segle 21 Per La Resistència, a Bruselas, 2003; y la Menció d'Honor Per L'Educació De La Pau de la UNESCO, a París, 2003. És coautora de la obra de teatro "Ruanda 94", on s' interpreta a ella mateixa.

IMATGES DE RUANDA

Fotografies extretes de la pàgina web www.dialectus.com/ruanda/ d' Antonio Viudas Camarasa

IMATGES DE RWANDA

La fotografíes han sigut copiades de diverses planes web, entre elles http://www.culturapollensa.com/, http://www.sosviajero.com/ , http://www.dialectus.com/ruanda/

LLIBRES PUBLICATS SOBRE EN JOAQUIM VALLMAJÓ

JOAQUIM VALLMAJÓ. UNA VIDA PER UN POBLE.

Text escrit per Joaquim Vehí, historiador, Josep Frigola, missioner d'Àfrica, Vicenç Fisas, investigador sobre desarmament del Centre UNESCO de Catalunya i Joaquim Vallmajó,
missioner d'Àfrica.

Els que van fer possible l'edició d'aquest llibre, ell Grup d'empordanesos i empordanes per la Solidaritat, expliquen a la contraportada :

En Joaquim Vallmajó (Navata, 1941), missioner d'Àfrica, fou assassinat per les milícies del Front Patriòtic Rwandès (FPR) el 26 d'abril de 1994. Els seu treball constant, compromès i solidari amb els més desfavorits, el dugué a oferir-ho tot, fins la seva vida, per la llibertat, la justícia, i la dignitat del poble de Rwanda.

Aquesta publicació recull quatre documents, escrits per autors divversos, entre ells en Quim, que pretenen servir d'ajuda als lectors per a situar-se en la molt complexa trama històrica, econòmica i militar que conduí a la més gran masacre humana esdevinguda a l'Àfrica durant aquest segle. Els lectors descobriran també, amb la lectura de fragments de les seves cartes, els fets que visqué en Quim els darrers quatre anys i les vivències i sentiments que el dugueren a prendre la seva darrera decisió, la de quedar-se a Rwanda, amb el poble que l'havia acollit i a qui ell estimà fins l'últim instant de la seva vida.

Els que tingueren la sort de conèixer en Quim i, a través d'ell, la vida i el sofriment de tants homes i dones de l'Àfrica pensem que la publicació que presentem ha de ser un punt de partida, no d'arribada; un estímul per al treball compromés amb els més desfavorits ... Un camí de la mà d'aquells que, com en Quim, dugueren amb ells, com a únic equipatge, la maleta de l'amor, de la fraternitat i de la solidaritat.
Grup d'empordanesos i empordaneses per la Solidaritat

El llibre consta de 95 pàgines i fou editat l'any 1995 a Figueres pe el GEES.

LLIBRES PUBLICATS SOBRE EN JOAQUIM VALLMAJÓ

JOAQUIM VALLMAJÓ, PRESÈNCIA VIVA. Records i testimonis.


Llibre publicat per Justícia i Pau en commemoració del desé anirversari de l'assassinat de Joaquim Vallmajó.

Hi ha escrits de:

Joan Busquets Dalmau, Jaume Camprodón Rovira, Pep Claparols MOret, Fòrum Joan Alsina, Josep Frigola Ribas, Carles M Giol Bayona, Salomó Marqués Sureda, Jordi Palau-Loverdos, Quim Pla i Gallart, Anna Serra Salvi, Maria Montserrat Soldevila Llagostera, Carles Soler Perdigó, Joan Surroca i Sens, Anna Maria Turbau Serrat i Família Vallmajó Sala.
Any de publicació: 2006

A la contraportada hi llegim:

En commemoració del desé anirversari de l'assassinat de Joaquim Vallmajó a Rwanda, Justícia i Pau de Girona ha recollit en aquest llibre una sèrie d'impressions i experiències de persones que el tractaren i que el recorden de manera apassionada i amorosa, com a exemple de persona compromesa amb les seves creences, i fidel a la seva consciència i a l'Evangeli, una fidelitat que el menà al martiri.

LLIBRES PUBLICATS SOBRE EN JOAQUIM VALLMAJÓ

L'EVANGELI D'EN QUIM. Una vida per Ruanda.

Aquest llibre és una adaptació i traducció de Joaquim Pla i Gallart de l'obra d'Armand Duval, L'Evangeli de Quim. Une vie pour le Rwanda, editada per Médiaspaul, París 1998.

Aquest versió catalana és publicada l'any 2000 pel Bisbat de Girona.

A la contraportada del llibre hi llegim:

"Pensa que la teva vida és l'únic Evangeli que llegirà molta gent". Aquesta frase de Dom Helder Câmara, citada en aquest llibre, dóna el to de la narració. Ordenat prevere en el 1965, en Quim
-en Joaquim Vallmajó- va marxar a Ruanda a finals d'aquest mateix any. Era missioner Pare Blanc. En Quim va ser un d'aquells constructors de pau que es van integrar plenament al cor del poble ruandès, i que van ser solidaris d'aquest poble fins al final, fins al sacrifici suprem. L'autor ens convida, a través d'aquest compromís i d'aquest testimoni, inscrits en el context de la història d'un país, a anar a l'encontre dels marginats i exclosos de totes les societats, fins i tot de la nostra.


"L'autèntic amic, el coneixes al moment de la dissort" Proverbi ruandès