PAISATGE DE RWANDA

EL PAÍS DELS MILS TURONS




Els massissos volcànics del nord barren la cresta Congo-Nil. Mercès a la seva altitud, el "país dels mil turons" disfruta d'una eterna primavera. La dolcesa del clima i la bellesa de la natura inviten a anar-hi a fer turisme, tant a la regió dels grans llacs, com a la dels volcans o al parc natural d'Akagera, gran reserva d'animals salvatges.







"La carretera de Rulindo a Nemba és una sinfonia de bellesa. Els camps treballats, els plataners d'un verd platejat a la llum del sol del capvespre, les fulles daurades del sorgo, l'herba, de tots els colors del verd, mai igualats pels pintors ni per les fotografies. Les línies arrodonides i ascendents de les muntanyes són en harmonia perfecta amb els corriolets que s'enfilen pels pendents, costeruts i juganers ... No cal dir que, en aquesta immensitat del paisatge, l'home, encara que petit, amb els seus vestits virolats, revela la seva superioritat i grandesa. Els ramats, pujant per les crestes arrodonides de les muntanyes, es retallen en contrallum, amb un ritme i bellesa incomparables.







A Remera, sobre el llac Ruhondo, el paisage és únic al món: un llac meravellós i tres grandiosos i majestuosos volcans que es veuen, clarament, al clar de lluna. Ningú que hagi passat per Remera no pot oblidar aquest espectacle. En aixecar-se el matí, la llum rosada del sol dóna una impressió d'assistir a la cració del món, el món de les meravelles. Aquí l'home ha respectat la natura i s'hi ha adaptat. Cap casa, cap carretera no desentona del paisatge. La llum, el cel clar, els ocells, les vaques, la vegetadió... i el cor es troben units en un sol esperit. Quina meravella!







De Remera a Rwaza seguim el riu ple de cascades, roques i verdura. L'aigua té tots els colors imaginables, des del blanc més pur fins el verd-negre. Pescadors de canya, ponts de socs i palanques, arbres i flors, ocells i ànecs d'aigua ... La vall de Ruhengeri, ufanosa i verda, terra de lava negra i plena de flors blanques i grogues del piretre i les jacarantes, dàlies salvatges, abundants i grogues ... quina meravella!







Els volcans s'alcen majestuosos en el matí clar i tranquil. Ens enfilem per la carretera que passa al peu dels més alts i, des d'allí, podem contemplar unes muntanyes rodones plenes de blat, patates i sorgo. Al cap d'una estona retrobem els plataners, que semblen un mantell verd. En un revolt, davant nostre i a baix, s'estén el magnífic llac Kivu, blau clar, gris a la llunyania. Les muntanyes del Zaire, grisenques, s'alcen lluny, davant d'un fons verd."







Joaquim Vallmajó. D'una carta de Nymata, 6 de març de 1977




Text publicat per Armand Duval, en el llibre L'evangeli d'en Quim.
Fotografies extretes de la pàgina web www.dialectus.com/ruanda/ d' Antonio Viudas Camarasa