MÉS ARTICLES SOBRE EN QUIM

dissabte, 26 abril de 2014

un profeta que calla, ja no és profeta 

Les grans potències occidentals van decidir que el règim ruandès fora el gran gendarme de la regió dels grans llacs africans, mentre pogués fer d'intermediari de l'explotació de les riqueses del Congo Nord. Des de llavors (1994) ja hi ha hagut més de sis milions de morts en les guerres “de baixa intensitat” a la regió. ¿No us fa gràcia aquest terme “de baixa intensitat?”. A mi em fa ràbia.

El dia 26 d'abril del 1994 fou el “dia de la bèstia” per al meu amic, en Quim Vallmajó, de Navata. A Ruanda ja havien començat les massacres de tutsis i hutus moderats. Prop d'un milió. Però ell va ser pres i executat per un escamot de militars tutsi, a les ordres del mateix que encara manté el poder en aquest minúscul país de la regió dels Grans Llacs africans. Fa, per tant, vint anys precisos. Tenia un any i mig menys que jo. Però havíem estudiat al mateix seminari i érem amics. Ja he explicat que, quan tots dos érem encara adolescents vaig pujar, per primera vegada, al Santuari de la Mare de Déu del Mont. El tractor i el remolc de casa seva ens van servir de transport. A casa seva eren pagesos.

A Ruanda es va produir una de les massacres més terribles, després de la dels jueus durant el règim nazi a Alemanya. Ruanda era un país catòlic, que havia estat colonitzat per Bèlgica. El colonitzador hi havia exportat tota la ideologia i la religió: el catolicisme. Els missioners belgues van ser els primers de cristianitzar els ruandesos. Però ho van fer manipulant el problema greu de les ètnies en aquest petit país. Ells van donar l'educació i el poder als tutsi, perquè deien que eren més intel.ligents i més capaços. Però els hutus es van anar organitzant. I van guanyar unes eleccions decisives. Des de llavors el poder va quedar en mans dels hutu. I van començar la massacre i l'exili de la població tutsi. L'atemptat que va acabar amb la vida dels presidents de Ruanda i de Burundi va desencadenar la segona massacre terrible. Els belgues, els francesos i l'ONU, que eren allí, van fer el paper de la trista figura. No van intervenir i van deixar que les coses seguissin el seu curs. Resultat: un milió de morts i centenars de milers d'exiliats i refugiats als països veïns.

Bé. Però no és dels fets històrics que em cal parlar. Sobre això s'ha escrit molt. I encara no se n'ha tret l'aigua clara.

En Quim era un missioner valent. Alguns diuen que era una mica imprudent. Que havia de moderar el seu discurs. Però no digueu mai a un profeta que moderi el seu discurs. Ja no seria profeta. Al moment fort del conflicte va acusar totes les forces vives que actuaven a Ruanda: l'Església ruandesa, el Vaticà, l'Onu, Bèlgica, França, la Creu Roja, Metges sense fronteres, el Canadà, Suïssa, la “Radio Télévision des Mille Collines”...Es va convertir en un objectiu incòmode per a les grans potències. I algú va decidir que no passaria res si l'eliminaven. I així ho van fer. Un periodista italià que li va fer un interviu deia que ell (que acabava de tornar de Bòsnia) es pensava que ja havia vist tot l'horror. Però que no era res comparat amb Ruanda.

Per a l'Església Catòlica ruandesa en Quim va tenir paraules duríssimes. Va dir que ho pagarien molt car en un futur. Ell sabia que hi havia bisbes i capellans que recolzaven la massacre. Això ja ho havia denunciat un bisbe europeu, Monsenyor Perraudin, ja feia anys. Per això, aquest bisbe valent havia estat manipulat, tergiversat i bescantat. En Quim coneixia la carta de Quaresma de Monsenyor Perraudin. De fet els militars tutsi ja l'havien advertit que algun dia passarien comptes amb ell, que era deixeble de Monsenyor Perraudin.

En Quim es va ficar de caps a la boca del llop. I ell ho sabia. Per contrarestar-ho només tenia la seva fe, la seva oració, la seva confiança en Déu. En Quim era un missioner de pregària profunda. Es passava hores davant del Sagrari quan en tenia ocasió, que no era gaire sovint. És curiós. Però, els grans profetes eren, tots, homes d'oració. No pot ser d'altra manera, per més que les paraules dels profetes incomodin l'Església.

Quan en Quim es va posar a actuar, van néixer els grans camps de refugiats, dirigits per ell. De fet va ser l'episcopat ruandès que li va fer aquest encàrrec. Ell assegurava acolliment, educació i alimentació a milers de desplaçats. Fins i tot havia fet “invents” ecològics agrícoles per obtenir algunes menges als horts que creava.

A en Quim no li donaran mai el premi Nobel de la Pau, aquest premi tan desprestigiat per culpa de les grans potències d'occident.

Avui el GEES (Grup d'Empordanesos i Empordaneses per la solidaritat) fa un gran acte d'homenatge a en Joaquim Vallmajó, a Figueres.

joaquim pla