ESCOLA JOAQUIM VALLMAJÓ

En aquell lloc on la planura empordanesa
S’ajaça al peu dels darrers estreps del Mont,
Contemplant del Canigó fins a la Meda
Olivets i camps i pobles i turons.
La vida entona cançons de tota mena
A Navata, igual que arreu del món.


Ja no et tenim aquí, Joaquim, la vida
Oferires en nom dels teus ideals
Arrapat al teu sentit de la justícia
Que et va empènyer a cercar el teu final.
Utopia et va cridar. La crida
I el crit pregó del teu propi tarannà
Marxaren a l’ensems i et van marcar la via.


Vares lluitar amb coratge i valentia
Avançant pels camins d’un món millor.
La lluita d’home just, que dia a dia
Lamenta el dolor d’altri i oblida el propi jo.
“Mentre governi l’egoisme i la follia
Avinençats per a imposar el dolor en el món,
Jo lluitaré” digueres, i aquell dia
Oferires la vida, bon amic Vallmajó.


Joan Ruiz i Solanes

LES BENAURANCES D’EN QUIM

LES BENAURANCES D’EN QUIM

(Quim Vallmajó)

Feliços els qui s’han deixat pastar per l’Esperit.
I han après a estimar els més pobres.
I s’han volgut fer pobres amb els més pobres per aprendre amb
ells que vol dir desamor.

Feliços els qui ploren llàgrimes d’ulls que no són seus.
I deixen ressonar en el cor el gemec del desvalgut.
Feliços, perquè el Déu - Amor els tornarà amb escreix el conhort que ells sembren.

Feliços els humils.
Els qui tenen els peus en la terra
i el desig molt amunt en el cel.

Feliços els qui cerquen la justícia
com cerca un afamat el pa.
Feliços perquè serà saciada la seva fam de llibertat.

Feliços els compassius
tastaran la tendresa del meu Pare.

Feliços els qui tenen una ànima transparent,
que coneixen el vertader nom de les coses i el diuen sense por.
Feliços perquè saben veure les petjades de l’Amor arreu.

Feliços els qui creen la Pau,
els qui obren espais d’amor i llibertat.
Feliços perquè amb el seu estil de viure mostren al món que el
Déu - Amor és el Déu de tots.

Feliços els qui pateixen persecució per causa de la seva lluita per un món més just.
Feliços, perquè malgrat tot i contra tots, el Déu - Amor es fa responsable de la seva felicitat.

L'ESCOLA JOAQUIM VALLMAJÓ

Fins el curs 1993-94 l’escola rebia el nom de Col·legi públic de Navata i estava ubicada on avui hi ha el centre mèdic. A partir del curs 1994-95 es va anomenar JOAQUIM VALLMAJÓ, en memòria del navatenc que va morir en mans de la injustícia a Rwanda. Es va construir l’escola actual de rajoles vermelles i menjador rodó.

A partir del curs 2007-08 s’amplien els espais per estar més ben acomodats i així treballar millor. Estrenem l’edifici verd. (1ª fase d’ampliació, aules de Educació Infantil: P3, P4 i P5 , aula de Psicomotricitat i aula de Música, més tres espais destinats a despatxos d’infantil, AMPA i magatzem)

El segell de l’escola és una representació del mapa de RWANDA (Zona del Grans Llacs, Àfrica central), rememorant els innocents del món en mans de les guerres i en Joaquim Vallmajó, com a defensor de la justícia.

JOAQUIM VALLMAJÓ. VIU.

Tot sovint van apareixent informacions i actes en memòria d'en Quim Vallmajó.

DESÈ ANIVERSARI DE LA MORT DE JOAQUIM VALLMAJÓ. ABRIL 2004

Durant l'any 2004 vam celebrar l'aniversari de la mort de Joaquim vallmajó.
Es van organitzar molts actes, sobretot a Navata, Figueres i Girona. Nosaltres vam refrescar la memòria tot recordant el treball que havíem realitzat durant el curs 2001- 2002.

Es va publicar algun altre llibre i articles en els diaris.

ARTICLE ENVIAT AL DIARI EL PUNT, FET EN NOM DE L'ESCOLA.. JOAQUIM VALLLMAJÒ. RWANDA Document 10

JOAQUIM VALLLMAJÒ. RWANDA
CURS 2001-2002. PROJECTE INTERCICLES. Document 10

ARTICLE ENVIAT AL DIARI EL PUNT, FET EN NOM DE L'ESCOLA
ELS ALTRES ANIVERSARIS, TAMBÉ
“Gent com Joan Alsina, Quim Vallmajó i d’altres màrtirs entregats als més desvalguts han estat el millor de nosaltres. Han donat alguna esperança a un temps de liberalisme econòmic rabiós i de geoestratègia mundial al servei dels poderosos”
Així acaba l’article publicat a El Punt, a la contraportada, el passat diumenge 15 de febrer, signat per Joan Ribas.
Aquest article ha estat una aportació fresca i crítica davant l’allau de celebracions d’aniversaris utilitzades per promocions comercials.
Per completar aquesta reivindicació, i per justícia, des de Navata, volem fer també nosaltres un petit homenatge a Joaquim Vallmajó.
Aquest petit homenatge començaria el dia 6 de Juny de 1994, quan el Consell Escolar de l’Escola (Pares, Mestres i Ajuntament) decideix que l’escola que s’acabava de construir portaria el nom del navatenc Joaquim Vallmajó, i continua quan s’adopta el contorn del país de Rwanda com a segell de l’Escola.
Segueix quan, mesos més tard, rebem un acròstic fet pel poeta empordanès Joan Ruiz i Solanes, dedicat a l’Escola Joaquim Vallmajó, on es fa palesa la personalitat lluitadora d’en Quim i ens l’emmarca dins el paisatge de Navata.
I, encara més, durant el curs 2001- 02, dediquem el projecte intercicles (treball d’investigació iniciat amb els coneixements previs dels alumnes i ampliat amb tot tipus d’informacions que ells van recollint i treballant sobre el tema) a Joaquim Vallmajó.
Va ser un curs intens, en el qual es va recollir la poca informació que trobàrem escrita sobre el Pare Blanc Joaquim Vallmajó, però d’allò més interessant. Va ser durant aquest curs que ens vam posar en contacte amb el Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat, que havien publicat un llibre sobre en Quim : “Joaquim Vallmajó, una vida per un poble”.
També ens vam posar en contacte amb Amnistia Internacional de Figueres, amb en Josep Mª Bonet, que va venir a l’escola a explicar la realitat que va viure Vallmajó a Rwanda, sempre al costat dels refugiats més desvalguts, tant hutus com tutsis. Va ser en Josep Mª qui ens va deixar una exposició de fotos que s’havia presentat a Figueres anys enrere per donar a conèixer què passava a Rwanda, quina era la situació a la zona dels Grans Llacs i els fets de l’Abril del 1994.
Vam tenir entre nosaltres la Marissa, missionera a l’Àfrica, que havia estat també a Rwanda, i que ens va acostar a la dura realitat d’aquest país.
Igualment d’emotiva va ser l’exposició entre turística i solidària que ens va fer una neboda d’en Joaquim, que l’havia acompanyat durant un mes de vacances per Rwanda. Ella recordava el seu oncle com una persona molt jovial i molt estimada pels habitants de Rwanda. Ella es va sentir tractada com una reina mentre va estar entre els germans rwandesos, com li agradava dir a Vallmajó.
Però un dels moments àlgids del treball va ser el dia en què es va poder reunir a tots els germans Vallmajó, que ens acostaren a la figura del seu germà, vista des de l’estimació de germans i des de la ràbia que provoca la separació d’un ser estimat per culpa dels grans poders, de la injustícia més esparverant, i del silenci i inactivitat dels responsables nacionals i/o mundials de grans organismes per la Pau.
Vam tancar el projecte fent esbossos amb els nens per un mural que tenim previst d’instal·lar a l’entrada de l’Escola, amb imatges d’Àfrica, del missioner i dels rwandesos. També vam dedicar el dia de Portes Obertes de l’escola a la figura de Joaquim Vallmajó, amb treballs plàstics dels nens, amb cançons i danses africanes i amb una representació teatral sobre el tema de la solidaritat.
En Joaquim Vallmajó, romandrà amb nosaltres, la comunitat de l’Escola Joaquim Vallmajó, de Navata, i ens esperonarà a denunciar situacions d’injustícia, i a lluitar, amb bon humor, per un món millor.




Carme Gubert Casanova i el Claustre de mestres del C.E.I.P. Joaquim Vallmajó, de Navata (Alt Empordà)

PROVA SOBRE JOAQUIM VALLMAJÓ I RUANDA Document 9

JOAQUIM VALLLMAJÒ. RWANDA
CURS 2001-2002 PROJECTE INTERCICLES. Document 9

Joaquim Vallmajó i Rwanda
PER ESTUDIAR
Contesta i estudia.

1. Continent on està Rwanda. .....................
2. Països que té Rwanda al Nord, sud, Est i Oest. ..................... ..................... ..................... .....................
3. Com es diu la zona on estan Rwanda, Uganda, Burundi, ........................
4. Té muntanyes de més de ..................... metres d’alçada. Catalunya les té de més de 3000.
5. Rwanda té clima tropical. Estació seca i humida.
6. Quina vegetació té. ..........................................
7. Quina fauna té. ...................................................................................
8. Número d’habitants de Catalunya i de Rwanda. .....................
9. Esperança de vida de Catalunya i de Rwanda ..................... .....................
10. Diferència en el concepte de família aquí i Rwanda. ...................................................................................
11. De cada mil nens se'n moren ...................... a Rwanda i .............. a Catalunya.
12. Llengües que parlen. ...................................................................
13. Alfabetització a Catalunya i a Rwanda ....................... .......................
14. Tres ètnies importants de Rwanda ......................... ............................ .............................
15. Què és refugiat ........................................................................................................
16. Problemes de Rwanda ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
17. Fes una lectura atenta del recull Què hem après amb la Marissa, Què hem après amb la Roser i Què hem après amb en Josep Mª Bonet.
18. Què representa el segell de l’escola. ....................................................................................................................
19. Fes una lectura atenta del recull ANECDOTARI D’EN JOAQUIM VALLMAJÓ
20. Explica a la teva manera com era en Joaquim Vallmajó.





NOM: DATA.

prova: Joaquim Vallmajó i Rwanda
Contesta:
1. Continent on està Rwanda. .....................

2. Països que té Rwanda al Nord, sud, Est i Oest.
.......................................................................................

.......................................................................................

3. Com es diu la zona on estan Rwanda, Uganda, Burundi, .......................................................................................

4. Té muntanyes de més de ..................... metres d’alçada.

5. Quina vegetació té. .......................................................................................
.......................................................................................

6. Quina fauna té. ...................................................................................
...................................................................................

7. Número d’habitants de Catalunya i de Rwanda. ..................... .....................

8. Esperança de vida de Catalunya i de Rwanda. ..................... .....................
9. Diferència en el concepte de família aquí i Rwanda. ...................................................................................
...................................................................................
10. De cada mil nens se'n moren ...................... a Rwanda i .............. a Catalunya.
11. Llengües que parlen. ...................................................................
12. Alfabetització a Catalunya i a Rwanda
....................... .......................
13. Tres ètnies importants de Rwanda
......................... ............................ .........................

14. Què és refugiat ....................................................................................................................................................................................
15. Problemes de Rwanda ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
16. Què representa el segell de l’escola. ..........................................................................................
17. Explica a la teva manera com era en Joaquim Vallmajó.
........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
..............................................................................................
..............................................................................................
..............................................................................................
..............................................................................................
..............................................................................................
18. T’ha agradat el treball que hem fet sobre Rwanda? Per què? Quines coses noves has après?
..............................................................................................
..............................................................................................

REFRANYS DE RWANDA. Document 8

REFRANYS DE RWANDA. Document 8
Estrets del llibre de Joan Casas, Bugingo, el noi dels mil turons.
Coedició. Esinsa-Claret. Febrer del 1993


El problema de demà trobarà la seva solució demà, diu la saviesa dels vells.

Si voleu soroll, fabriqueu cervesa, diu un proverbi.

Si les abelles et segueixen, és que has menjat mel, com diu el proverbi.

Quan l’enemic et cava una tomba, Déu t’obre una sortida, diu el proverbi local.

Si la paraula construeix el poble, el silenci construeix el món.

És la pluja menuda la que penetra en el sòl

Hom construeix la pròpia casa per el rei i el viatger, diu el proverbi.

Quan s’ha posat un peu a la piragua, l’altre l’ha de seguir, diu el proverbi.

Només qui té bones cames pot arribar als fruits més saborosos, diu la saviesa rwandesa. Akalyoshye kalya myiramaguru

El qui vol ser ric en vaques ha d’acceptar de dormir-hi, Ushaka inka alyama nkazo.

El qui seu a prop d’un gos està ple de puces, diu el proverbi.

Per un cabell no es llença el plat, diu el proverbi.

És quan transportes blat que les gallines et segueixen, diu el proverbi.

Qui no vigila la cassola, no s’adona que el menjar es crema.

Cap camí no condueix a un arbre sense fruit, diu el proverbi africà.

Qui vol aigua bona ha d’anar a la font, diuen els vells.

Mànec collit massa verd, se sol esquerdar, afirma la dita.

Fer mitja volta no trenca els ronyons del guepard.

Tots els camins porten al mercat.

Cada nou dia busca el seu menjar, diu el proverbi.

Val més la pols als peus que al darrera, diu el proverbi.

La llavor sembrada en bon lloc no es descuida mai de germinar, diu el proverbi.

Si el poblat no te gossos, les puces devoren els ossos, diu el proverbi.

Són les mans brutes les que faran menjar el pa net, diu el proverbi.

Piragua sense conductor perilla sempre d’estavellar-se a les roques, diuen els nostres vells.

El qui no suporta el fum, tampoc no podrà veure la flama, diu el proverbi.

No juguis amb el foc.

Feu-los construir una torre junts i esdevindran germans, com diu Saint-Exupéry.

L’home sol no pot existir, Nta mugabo umwa, diu el proverbi.

Un sol peu no fa camí, diu el proverbi.

Un sol arbre no pot construir una casa, diu el proverbi.

Un ou sol no pot omplir tot el cistell, diu el proverbi.

Si l’amo no sap fer treballar els mossos, la casa s’ensorra, diu el proverbi.

Si el búfal perd la seva cua, Déu mateix caça les mosques, diu el proverbi.

El remei de l’home és l’home, diu el proverbi africà.

El que fa la bellesa de les cascades són les roques, afirma un proverbi africà.

No s’obre la porta mentre la hiena és a prop, diu el proverbi.

El camaleó s’acaba les mosques menjant-se-les d’una en una.

La mà buida no és mai ben rebuda, diu el proverbi.

Si la paraula construeix el poble, el silenci construeix el món.

És la pluja menuda la que penetra en el sòl

L’home sol no pot existir, Nta mugabo umwa, diu el proverbi.

Un sol peu no fa camí, diu el proverbi.

Són les mans brutes les que faran menjar el pa net, diu el proverbi.

Piragua sense conductor perilla sempre d’estavellar-se a les roques, diuen els nostres vells.

Quan s’ha posat un peu a la piragua, l’altre l’ha de seguir, diu el proverbi.

Tots els camins porten al mercat.

JOAQUIM VALLLMAJÒ. RWANDA. RESUM. Document 7

JOAQUIM VALLLMAJÒ. RWANDA
CURS 2001-2002 PROJECTE INTERCICLES. Document 7

RESUM DEL TREBALL REALITZAT DURANT EL SEGON I TERCER TRIMESTRE SOBRE JOAQUIM VALLMAJÓ, escrit per Marina Carrasco i Ada Segura de Cicle Mitjà.

Van vindre els germans d’en Joaquim Vallmajó. Ens van explicar quan es tardava d’aquí a Rwanda, que són unes catorze hores.
També ens van explicar moltes coses sobre el seu germà:

• Va anar a estudiar a França per ser missioner. Li va tocar anar a Rwanda.
• Els de Rwanda li deien Pare Blanc.
• Van rebre moltes cartes d’en Joaquim Vallmajó.
• Les cartes deien que estaven en guerra i que el volien matar.
• A l’últim estiu que va estar aquí va portar un seu amic rwandès i després, quan va tornar a Rwanda el van matar.
• Anava enviant cartes explicant el que passava allà i un seu amic va formar una ONG.
• Aquell amic seu, en Josep Mª Bonet, va venir també a l’escola i ens va explicar que estaven intentant impedir que passessin armes d’aquí cap a Rwanda.
  

JOAQUIM VALLLMAJÒ. RWANDA. ANECDOTARI D’EN JOAQUIM VALLMAJÓ, Document 5

JOAQUIM VALLLMAJÒ. RWANDA.
ANECDOTARI D’EN JOAQUIM VALLMAJÓ, Document 5 CURS 2001-2002 PROJECTE INTERCICLES.
ANECDOTARI D’EN JOAQUIM VALLMAJÓ, EXPLICAT PER EN JOSEP, LA Mª ANTÒNIA, LA PILAR, EN MARTÍ I LA NÚRIA (germans d’en Joaquim Vallmajó) I RECOLLIT PELS ALUMNES DE L’ESCOLA.



















EN JOAQUIM INFANT. TÉ RESPOSTA PER TOT.
ÉS UN TRAPELLA MOLT ESPAVILAT I SIMPÀTIC.
1. Ja va néixer tres setmanes abans del que comptava la seva mare.
2. DESCORDAT
En Joaquim, com tots abans, duia espardenyes amb betes. Tot sovint les duia descordades.
Mare: - Home, Joaquim, on vas amb les betes de les espardenyes descordades?
Joaquim: -Mare, és el vent!









3. LA VACA LECHERA
Abans era típic, per Pasqua, cantar Caramelles. Es feien grups de nens, de joves i de grans i es passava per les cases a cantar i es recollien dolces.
En Joaquim, amb el seu grup, van anar a casa d’una senyora, molt senyora i devota a cantar caramelles. Quan van haver acabat, la senyora els diu:
-Canteu-me-ne una altra ben maca.
Salta en Joaquim i diu:
La vaca lechera.
4. ESCOLTA, MARTÍ.
Mare: - Joaquim, vés a parar la taula.
Joaquim: - Escolta, Martí!
5. MAL DE PANXA?
Una vegada se li va encetar la pell, a sota la barba, per culpa de les babes. La seva mare li va posar un mocador de lli perquè no es fes més mal.
Passejava pel carrer i un veí li diu:
- Que tens mal de queixal?
- No, tinc mal de panxa!
- Doncs vine a casa que et dono un tall de pernil salat.
Li agradava molt el pernil salat.


6. HOLA!
Una vegada la seva mare li intentava posar un jersei que li costava passar pel cap. I la mare feia força i pensava que li feia mal.
Ell que sí, que teu el cap somrient com un esquellering i diu:
-Hola!
7. SACAMUELAS
A l’escola tenia fama de ser molt xerraire.
El mestre li deia sacamuelas.
8. Tenien un parent capellà a la família. I aquest va dir una vegada a n’en Joaquim que ell havia de ser capellà, també. i li va dir:
- Digues cada dia “Vull ser capellà”
L’infant així ho feia cada dia. Però una dia, se n’oblidava i el vespre va dir:
-Ai! Avui no he dit “Vull ser capellà”: “Vull ser capellà”.
9. I LAMARE?
Quan aprenia a fer El nom del Pare, una vegada va dir.
- I el de la mare?
10.
De petit feia d’escolanet. Però de més gran ho va deixar.


EN JOAQUIM JOVE.
ÉS UN NOI GUAPO I BEN PLANTAT.
TÉ UNA ACTITUD MOLT POSITIVA DAVANT LA VIDA. ÉS MOLT DECIDIT.

1. Cada dia de festa anava al ball, com ho feien tots els joves al seu temps.
2. Hi havia una noia que n’estava enamorada. La seva mare ho sabia i una vegada en van parlar. Ell li va respondre:
-Que s’esperi!

3. Va prendre la decisió d’anar al seminari als 17 anys.



EN JOAQUIM ADULT.
TÉ EL CAP PLE D’IDEES I LES MANS PER POSAR-LES A LA PRÀCTICA. TÉ UNA GRAN CAPACITAT DE COMUNICAR-SE.
ÉS UN ENTUSIASTA.


1. Una de les primeres vegades que viatjava cap a Bèlgica l’acompanyava el seu germà Martí de Navata a Figueres. Havien d’agafar la Teisa. Però amb tant d’acomiadament dels seus familiars i veïns, se’ls hi va escapar el cotxe de línia. Van fer autostop i a en Joaquim el va recollir uns francesos i a en Martí un cotxe que mai pujava a ningú. Parlant, parlant, va resultar que eren uns seus parents.
2. D’aquí a Rwanda es tardava unes 14 hores. S’ha de canviar de mitjà de transport: autocar, tren, avió i avioneta.
3. Quan va arribar a Kigali, capital de Rwanda, no coneixia qui l’havia de recollir i per donar-se a conèixer al mig dels altres viatgers es va a posar a cantar Girona aimada. El recollia en Giol.
4. Li van perdre les maletes durant el trajecte. En Giol li va haver de deixar roba seva.
5. Des que es va instal·lar a Rwanda li van oferir un nen per què l’acompanyés i li ensenyés més rwandès. Es van fer grans amics.
6. Anava aprenent rwandès. És un idioma musical. Té molt a veure l’entonació de les paraules. D’aquesta manera a vegades deia disbarats mentre feia les misses.
7. Allà va agafar la malària i una altra vegada s’havia d’operar dels budells (d’una afecció que patia des de la infantesa). La família li va aconsellar que vingués a operar-se aquí. Però tot d’una, els va telefonar i els hi va dir que ja estava operat.
8. A en Joaquim una vegada el van apedregar. Els rwandesos no es fiaven de cap blanc. Només dels missioners. Va haver de presentar-s'hi i dir que ell era un pare Blanc.
9. Per Rwanda en Joaquim voltava molt. Una de les vegades que es desplaçaven amb un grup de companys, van aturar-se per menjar. Va començar a bullir arròs però com que no coneixia massa el tipus d’arròs, ni la cuina devia ser massa la seva especialitat, i anava creixent, creixent i van haver d’omplir altres atuells per acabar-lo de coure.
10. Una vegada que anava amb avioneta el pilot li va preguntar si tenia por. Ell, evidentment va dir que no. El pilot s’hi va aprofitar i va fer moltes cabrioles amb l’avioneta.
11. La vegada que en Martí va viatjar a Rwanda n’hi van passar vàries de bones.
Un dia van anar a l’aeroport i com que en Joaquim coneixia a tothom els van convidar a pujar a la torre de control. Mentre eren allà en Martí va veure que l mig del camp d’aterratge hi havia un ramat de vaques (coses que passen a l’Àfrica). Ho va comunicar al el controlador va avisar que anessin a fer fora les vaques ja que havia d’arribar un avió.
Una altra vegada, en Martí, va voler anar a passejar. Va agafar un corriol i el va anar seguint tros enllà. Va haver d’atravessar zones d’aiguamolls on hi havia un rwandès que anava fent una passarà amb fulles de plataner. Allò no s’enfonsava i no et mullaves! Al final de la passera el vigilant del pont tenia una carbassa amb cervesa de plataner amb una palla feta de canyís per anar fent glops ell i el que acompanyava travessant les aigües. El final del corriol va anar a parar al mig d’un mercat. Hi havia més de tres-centes persones que van emmudir de cop i van girar els ulls cap a ell. Era la primera persona blanca que veien! En Martí es va endur un bon ensurt.
En Martí va aprendre a saludar. És tot un cerimonial.
- Muraho
- Muraho
- Muraho nesa
- Muraho nesa
- Muraho nesa ie
- Muraho nesa ie
12. A Rwanda vivia a les missions. Hi havia unes monges molt divertides que sempre els hi passava alguna cosa. Una vegada tornaven d’un treball i van arribar amb les rodes del cotxe ben rebentades. No se n’havien adonat. És que aquest camins ... Des d’aquest dia en Joaquim volia muntar l’exposició: Coses impossibles. De moment aquell pneumàtic va ser el reclam d’un petit taller mecànic que tenien a la missió.
13. Cada Nadal les famílies dels missioners els hi enviaven cap a Rwanda torrons i llonganisses. S’ho menjaven per l’Abril!!
14. Una vegada van voler organitzar una festa. Van anar de cacera per poder oferir carn. Però van anar acompanyats de soldats de l’exèrcit per tal de no tenir problemes si es passaven cap a Burundi, on hi havia guerra. Van caçar quatre gaseles. Després es va fer un gran foc perquè cadascú es talli la carn que vulgui i se la cogui.
15. Des de les missions van començar a canalitzar aigua i a instal·lar aixetes. Però els rwandesos no sabien com funcionaven les aixetes i les feien malbé, de tant obrir i tancar. Es va optar per fer més petita el travesser de la maneta. Així duraven més.
16. Una vegada van anar a casa d’una família rwandesa a dinar. En Joaquim observava com la dona recollia els fems del bestiar amb les mans. Es va preguntar si aquella dona s’havia rentat les mans abans de cuinar el que van menjar.
17. Cert dia va voler aconsellar a uns ramaders. Si tanqueu la vaca en un tancat i l’alimenteu menjaré més bé i produirà més.
El ramader li va contestar:
18. - Ah sí? Jo he de treballar per la vaca? Que s’espavili.
19. Correus a Rwanda.
Allà no hi ha carters. Quan arriben cartes s’exposen als vidres de les missions i la gent va a veure si tenen carta.


20. En Joaquim li encantava el paisatge de Rwanda: els llacs, el verd, els camps, els boscos, ...
La flor nacional de Rwanda és la nadala, que allà es fa immensa. Estava enamorat de la seva gent.
“Nosaltres, els africans ...Vosaltres, els europeus ...”
Estimava Rwanda.
Es sentia rwandès. “Jo estimo Rwanda”
Els va anar estimant tant!
“Els puc ajudar”
21. Va endegar uns quants projectes:
-Recs per els horts.
-Construcció de pous.
-Fabricació de rajoles premsats, no cuits. Per estalviar vegetació tant per construir com per coure el fang.
-Cabres. Van oferir cabres gratuïtament a diverses famílies amb el compromís de tornar la segona cria per tal de regalar-la a una altra família.
22. Últimament va enviar un fax l’Ajuntament de Navata perquè publiquessin a tots els diaris la greu situació que s’estava vivint tant a Rwanda com a Burundi.

FOTOS DE JOAQUIM VALLMAJÓ

JOAQUIM VALLLMAJÒ. RWANDA ENTREVISTA AMB ELS GERMANS. Document 4

JOAQUIM VALLLMAJÒ. RWANDA Document 4
CURS 2001-2002 PROJECTE INTERCICLES. Document 4
ENTREVISTA ALS GERMANS DE
JOAQUIM VALLMAJÓ.

Vocació
1. Ja des de petit volia ser missioner? (Albert)
2. Per què va sentir tanta devoció per Rwanda? (Narcís Y)
3. Per què va anar a Rwanda i no un altre país? (Marina)
4. Com expressava lo molt que li agradava Àfrica? (Alba Vera)
5. Quines coses li agradaven més de Rwanda? (Jaume)
6. Sabia molt de rwandès? (Joni)

Família
7. Quin germans d’en J V han estat a Rwanda? Quan? Per què? (Marcel)
8. Ens podríeu explicar alguna carta que us impactés molt? (Maria Rocas)
9. Podríeu explicar alguna trapelleria de quan era petit? (Ada)

Viatge
10. Quant es tarda d’aquí a Rwanda? (Alba Ruiz)
11. A quins llocs d’Europa va anar a explicar el que passava a Rwanda? (Gerard Martí)

JOAQUIM VALLLMAJÒ. RWANDA. QUÈ HEM APRÈS AMB ...? Document 3

JOAQUIM VALLLMAJÒ. RWANDA
CURS 2001-2002 PROJECTE INTERCICLES. Document 3

QUÈ HEM APRÈS AMB LA MARISSA
La Marissa és una infermera de la Garrotxa que ha estat força temps a diferents països de l’Àfrica.
Des de l’escola li vam demanar si ens podia venir a explicar la seva experiència i ho va fer amb una delicadesa, senzillesa i fermesa impressionants. Gràcies Marissa pel teu testimoni de generositat.
Els alumnes de tercer i quart hem fet un petit resum d’allò que vam aprendre.

LA VIDA A RUANDA

• Un dels treballs que han de fer els nens és anar a buscar aigua molt lluny. De tornada a casa, i com que tenen set, aquesta aigua, sense ser bullida, és beguda per els nens. D’aquesta manera s’infecten ja que l’aigua és bruta i agafen cucs que els produeix mals.

• Van descalços.

• Les cases són de fang. Hi ha cases de diferent manera: unes són de fang i palla, altres de rajoles i uralita. I als refugis es feien unes barraques amb pals i un plàstic.

• Han de traslladar els malalts fins a l’hospital a peu, amb una llitera que es diu: inderutzo. L’hospital és a 200 quilòmetres de distància.

• Amb el plataner poden fer molts utensilis i coses. També amb la canya de bambú.

• Cada dia, al dispensari on treballava la Marissa, hi anaven els nens veïns a buscar llet i galetes perquè tenien gana.

• El mercat és un lloc molt important per ells. S’hi compra, s’hi canvia, s’hi ven, es fan relacions, es troben amb amics i parents,... Hi ha un refrany rwandès que diu: “Tots els camins porten al mercat”.

• Al mercat hi ha unes catifes trenades de fulla de plataner que serveixen quasi per a tot: de llit, de cadira, de taula, de tendal, ...

• La meitat dels nens que neixen es moren.

• La Marissa també es va posar molt malalta, mentre era allà.

• El país és molt sec. Hi ha una temporada a l’any que plou molt i una altra que no plou gens.

• Les dones de Rwanda treballen molt. Van a buscar menjar, fan el menjar, cuiden els fills, conreen l’hort, procuren que no s’apagui el foc.

• Els nens no poden anar a l’escola perquè hi ha guerra.

• Molts nens estan malalts per diarrea, o picats per mosquits i també per la guerra.

• Els homes treballen fora de casa.

• Les paraules que sabem són: GAKEYE (hola), URAKOMEYE (com estàs?), URAKOTZA CHARE (gràcies) i la paraula que tots els nens repetien UMUKATE (pa)

SOBRE JOAQUIM VALLMAMÓ

• Va néixer a Navata.

• Des de petit tenia molta devoció i es va fer capellà.

• Li agradava molt ajudar els que ho necessitaven i per això se’n va anar a les missions, però per desgràcia, a Rwanda el van matar.

• Era un home bo.

• El van matar per dir la VERITAT.

• Criticava i denunciava totes les coses que feien malament, tant els d’un bàndol com els de l’altre.

• No se sap ni qui el va matar ni a on.

• Ell volia que les dos ètnies fessin les paus.

• Un dia uns soldats els van anar a buscar a casa seva amb una furgoneta i se’l van emportar i el van matar.

• Va morir a l’abril del 1994.

IMPRESSIONS DELS ALUMNES

• M’ha impressionat molt que els nens haguessin de fer molts quilòmetres per anar a buscar aigua.

• Em va fer pena que per culpa de la diarrea hi hagi tants nens morts.

• Jo crec que nosaltres som més avariciosos que ells.

• M’ha impressionat molt veure aquelles dues nenes bessones. Una es va morir. La seva mare no podia alimentar-les bé totes dues.

• Els nens de Rwanda són molt intel·ligents perquè saben fer joguines amb pals o palets i taps de cervesa.

• Em van agradar molt les parades del mercat.

• Els nens d’allà no tenen tanta sort com nosaltres.

• Em va fer molta pena veure aquells nens i nenes que no tenen pares perquè durant la guerra els van matar.

• Em va impressionar molt veure aquell nen que tenia una ferida al cap. Durant un atac, van cremar la seva casa i ell es va fer una cremada molt grossa al cap.

• El que em va impressionar més va ser que quan hi havia atacs als pobles els nens es separaven dels seus pares per les corredisses i n’hi havia molts que es perdien.

• També em va impressionar molt que allà pateixen molt perquè no tenen gaire medicines.

• Em va impressionar que les dones moltes vegades tenen un fill petit a l’esquena, un altra a la panxa i un a cada mà.

• Em va fer gràcia com intenten fer feliç a la gent.

QUÈ HEM APRÈS AMB LA ROSER

La Roser és la Roser Vallmajó, mare d’en Pol de sisè i neboda de Joaquim Vallmajó.
Quan era més jove, fa uns vint anys, va estar-se un mes i mig a Rwanda. Va visitar el seu oncle i amb ell va recórrer pràcticament tot el país, des de les vores del llac Kivu fins a dalt del cim del volcà Karisimi (4.500 m).
Ens ha donat una altra visió de Rwanda, ens ha parlat dels seus paisatge, clima, muntanyes, vegetació i fauna. També, és clar, ens ha transmès com va viure ella amb el seu oncle i al mig dels rwandesos i les lliçons que en va treure ella d’aquell seu fantàstic viatge.

PAISATGE DE RWANDA
Hi ha volcans. N’hi ha un que té aigua dins els seu cràter. Actualment són volcans apagats. Per arribar el cim van estar-hi dos dies.
A Rwanda hi ha diversitat de paisatges. Des de selves tropicals fins a sabanes i desert. També hi ha zones d’alta muntanya.
També hi ha diversitat de clima i de temperatures. Durant el dia els hi feia molta calor. Als vespres refrescava força. I a muntanya feia fred com aquí a l’hivern o més.


FAUNA
La Roser va visitar diferents Reserves. Va veure de molt a prop lleons, goril·les, micos, elefants, ... Va observar com una manada d’elefants havien arrasat tota la vegetació que trobaven el seu pas.
Ens ha ensenyat una pell de serp llarguíssima (uns quatre metros), i pells de lleopards petits.
A la Reserva la Roser va ser atacada per un grup de micos que .i tiraven pedres. No els hi agrada que els vagin a empipar.
Duien sempre un esprai per fer fora a les mosques. N’hi ha que poden transmetre greus malalties.


COSTUMS DE RWANDA. LA GENT
Mengen serp. La Roser també en va menjar, però no li van pas dir fins que no va acabar el viatge.
Ens va ensenyar uns bastons decorats que feien a Rwanda. N’hi havia algun que tenia uns pèls llargs per espantar les mosques.
També ens va ensenyar unes carbasses buides que a Rwanda utilitzaven com a recipients.
La gent de Rwanda són molt hospitalaris. Volen que et trobis bé a casa seva. D’aquesta manera quan la Roser amb el seu oncle anaven a visitar alguna família els feien seure i beure alguna beguda. A la Roser sempre li donaven Fanta. I si se l’acabava, ràpidament n’hi duien una altra. No podies dir que no en volies més, perquè es sentien malament. Així doncs, la Roser va aprendre a no acabar-se mai del tot la Fanta.
Pel carrer la Roser trobava molta gent que volia canviar-li les ulleres de sol per marfil!
No coneixien la màquina de fer fotos.
Els nens es construeixen tricicles amb fustes i ferros, per poder traginar l’aigua.
Quan els nens neixen no són foscos sinó que són rosats. Però amb un dia o dos ja es van enfosquint.
Sovint organitzaven festes amb danses, cançons, rituals, vestits amb plomes i pells. També les misses que celebrava en Joaquim Vallmajó eren molt espectaculars pel color, la música, els balls i les pregàries.
Els diumenges es mudaven molt.
Sobretot les dones es mostraven molt vergonyoses.
Els nens, igual que les persones adultes, beuen cervesa. No tenen res més.
Les dones, quan tenen els fills no es queden uns dies de baixa com aquí, sinó que se’n van tot seguit a treballar. Són molt fortes.
Costa poder endevinar l’edat que tenen la gent de Rwanda.
A Rwanda hi ha també presons. Però són molt petites i no hi caben els presos. Així doncs, n’hi ha que dormen a casa seva i durant el dia van a fer treball social. Per distingir-los porten una camisa rosa.
Les cases són molt obertes. Les mares cuinen i tots els fills que mengen a casa no són pas necessàriament els seus fills. Poden ser fills de veïnes o de parentes.


EN JOAQUIM VALLMAJÓ
La Roser ens ha ensenyat fotos d’en Joaquim Vallmajó quan anaven pel país. Estava molt jove.
Tothom coneixia en Joaquim Vallmajó i la Roser era molt ben rebuda a tot arreu perquè era la seva acompanyant.


QUÈ HEM APRÈS EN JOSEP Mª BONET

En Josep Mª Bonet és president d’ Amnistia Internacional, una ONG internacional que té uns objectius clars:
*denúncia de situacions que van en contra dels Drets Humans, especialment treballa contra la tortura i la pena de mort.
*denúncia dels comerç d’armes.
*alliberament de presoners de consciència.
En Josep Mª va estar a Rwanda amb en Quim Vallmajó, i ens ha ensenyat fotos tirades pel mateix Vallmajó. Amb ell hem après:

EN EL CAMP DE REFUGIATS

• En Quim Vallmajó va ser encarregat per acompanyar i organitzar els camps de refugiats. Una de les tasques importants era el menjar. Hi havia molta gent per alimentar en les camps de refugiats (unes 100.000 persones). Com que el menjar no era suficient per a tothom, es distribuïa la gent, a l’hora de menjar, en diferents grups: per un costat mares embarassades, nens més petits de cinc anys i avis, i per l’altre costat tota l’altre població. Es prioritzava la població més feble per alimentar-la. Això vol dir que els altres s’havien d’espavilar. Nens de vuit anys buscant-se la vida!

• Un cop tenien muntats els focs i les cassoles feien col·locar els refugiats en fileres.

• El menjador estava molt ben organitzat. Hi havia molt d’ordre en les fileres per rebre el menjar.

• Menjaven farinetes, i un cop al dia, el vespre. Farinetes: farina de blat de moro o arròs amb aigua.

• Però no sempre es podien quedar en un mateix lloc. Sovint s’havien de desplaçar perquè els soldats també anaven avançant. Així, doncs, es formaven llargues cues de refugiats que havien d’abandonar les seves cases per allunyar-se dels atacs dels militars.

• Quan la gent marxava, pel camí anaven quedant els més dèbils (avis, malalts, ferits,...)

• Un cop arribaven en un lloc, que havien de mirar que fos una mica planer, construïen molt bé les seves cases amb els pocs materials dels que disposaven, quatre troncs i plàstics i fulles de plataner.

• En Quim Vallmajó parlava del “grup dels despistats”, dins dels refugiats. Eren els nens orfes, avis que havien quedat sols, gent que havia quedat un xic trastornada i que no s’assabentava del que passava. Quan havien de canviar de lloc havien de procurar que no quedés cap despistat endarrerit.

• Com que havien de cuinar per molta gent, havien de tallar molt arbres pels focs. Això era un problema perquè el país ha quedat força desforestat.

Ens ha impressionat molt:

• La imatge d’aquella nena rwandesa que va estar dos dies sota els cadàvers dels seus pares. Fins i tot morts, els seus papes la van protegir de la seva pròpia mort. Això va passar quan un grup de guerrillers van assaltar unes quantes vivendes i van matar als seus habitants.

• Sembla que la gent està contenta, tot i que no tenen casa ni res.

• A en Joaquim Vallmajó li deien el Pare Blanc.

• M’ha impressionat com els nens de la meva edat s’espavilen tant.

• M’agradaria que els nord-americans paressin.
  

• A molts països on hi ha guerra es fan servir Mines Antipersona. És la pitjor arma que hi ha. És la més malèvola ja que pot no matar sinó que fereix els habitants del país. D’aquesta manera sempre més el país té la càrrega d’ocupar-se dels ferits. A més a més són molt barates (unes 500 ptes) i són molt fàcils d’escampar pel territori del país. I encara n’hi ha una altra, les “papallona”, que són mines Antipersona, pensades pels nens. Són de colors i atrauen la curiositat dels infants. Actualment està prohibit comerciar amb aquest tipus de bombes. Fa un any i mig que està prohibit la seva venta. Però no la seva fabricació. Per treure una mina d’aquest tipus val 500.000 ptes.
  

• A Rwanda beuen cervesa que fan amb plàtans.

• Als presos se’ls vestia amb un vestit de color rosa. En Josep Mª deia que quan en veies un grup que estaven treballant en un camp, semblaven ben bé que era un grup de flamencs.

• Els nens negres són més espavilats que nosaltres perquè s’han d’espavilar tot sols.

• La família tenen molts fills.

• Hi havia un soldat amb una metralleta i un grup de presoners.

• En Joaquim Vallmajó deia “Nosaltres, els africans ...” . Se sentia africà com els de Rwanda.
  

• Els nens, a escola, han d’escriure amb rajoles o a terra ja que no tenen paper.

En Josep Mª ens ha ensenyat una diapositiva on es veia un presoner davant d’una pissarra on hi havia els deures que el seu mestre li havia posat. Nosaltres també farem ara aquests deures.

Exercici 1.
Fes una llista de tots els països de l’Àfrica amb les seves capitals.

Exercici 2.
Qui és el secretari general de l’ ONU?

Exercici 3.
Problema: La presó de Kigali té 350 metres d’amplada per 250 metres de llargada. Si hi ha 6.400 presoners, quants metres quadrats toquen a cada presoner?

BON TREBALL

JOAQUIM VALLMAJÓ. LES. CRONOLOGIA DE LA SEVA VIDA. Document 2

Document 2
CRONOLOGIA DE LA VIDA
D'EN JOAQUIM VALLMAJÓ

• Neix a Navata el 21 de març de 1941. És el quart dels sis fills que van tenir la Núria i en Jaume.

• Va estudiar el batxillerat a l'Institut d'Ensenyament mitjà de Figueres, a l'Institut de Girona i al Seminari Col·legi de Santa Maria del Colell.

• De 1957 a 1961 estudia Filosofia i dos anys de Teologia al Seminari de Girona.

• Pel setembre de 1961 entra al Noviciat dels Missioners d'Àfrica (Pares Blancs) a Gap (Alps Francesos).Acaba la Teologia al Seminari de la Societat a Heverlée (Bèlgica)

• El 27 de3 juny de 1965 és ordenat prevere a Girona.

• Aviat és enviat com a missioner a Rwanda, on arriba a finals de 1965. Primer va a Byimana i després a Rulindo (novembre de 1967).

• L'any 1969 torna a Catalunya per cooperar en tasques d'animació pastoral, missionera i vocacional.

• Pel juliol de 1972 retorna a Rwanda, va a Masaka i Nyamata.

• Per l'agost de 1975 ve a Catalunya de vacances, les passa amb la família, veient amics, participant en serrades i actes litúrgics i missionals.

• A finals de 1975 retorna a Rwanda, a Nyamata. Més tard és destinat a Rutongo i a Kabuye.

• Pel maig de 1982 agafa un any sabàtic. Fa un curset de formació a París i una sessió de tres mesos a Jerusalem.

• A finals de 1983 retorna a Rwanda. Va a Rulindo i a Nyagahanga.

• El 1985 és un any d'intensa activitat al nord del país, a favor dels tutsis rwandesos refugiats a Uganda des de feia molts anys. El règim dictatorial de Milton Obote va començar a expulsar-los a partir de 1982.

• Des del desembre de 1988 fins al maig de 1989 es presenta voluntari per anar al sud, a Ruyenzi, a treballar en camps de refugiats hutus, provinents de Burundi.

• Pel maig de 1990 fa tres mesos de vacances a Catalunya i retorna a Nyagahanga.

• A partir d'octubre de 1990 comencen les incursions del FPR (Front Patriòtic Rwandès: militars tutsis) en la zona nord. Hi ha milers de desplaçats, especialment als camps de Rebero i Muhura. Li confien la responsabilitat de les obres socials de la Diòcesi de Byumba. És veu obligat a anar amunt i avall contínuament, a canviar sovint de residència.
  

• Des de l'abril de 1993 fins al setembre del mateix any viatja a Alemanya i França per buscar ajudes.

• El 26 d'abril de 1994 és arrestat pels militars tutsis i assassinat al cap de poc. En aquests moments no se sap on són enterrades les seves despulles.

JOAQUIM VALLMAJÓ. PROJECTE INTERCICLES. CURS 2001-02 Document 1

JOAQUIM VALLLMAJÒ. RWANDA
CURS 2001-2002 PROJECTE INTERCICLES. Document 1


OBJECTIUS:
1. Conèixer el per què l’escola és diu Joaquim Vallmajó.
2. Apropar-se a la persona de Joaquim Vallmajó. Qui era, què pensava,...
3. Apropar-se a la realitat de Rwanda.
Rwanda, el seu paisatge.
Rwanda, els seus habitants.
Rwanda i Àfrica (tercer Món) i els seus problemes.
4. Treballar la diferència. Tots som diferents.
5. Treballar la solidaritat. Tots tenim els mateixos drets.


ACTIVITATS:
REALITAT DE RWANDA

1. Lectura de la Carta d’un nen de Rushaki a un nen de Kigali, extreta del llibre Joaquim Vallmajó. Una vida per un poble.
2. Participar a la xerrada de la Marissa (infermera que ha estat tres anys a
Rwanda i a altres països africans). Rwanda, el seu paisatge. Rwanda, els seus habitants. Coneixement de Joaquim Vallmajó.
3. Recopilació del què hem après amb la Marissa
4. Participar a la xerrada de la Roser Vallmajó (mare d’en Pol i neboda de Joaquim Vallmajó). Rwanda, el seu paisatge. Rwanda, els seus habitants.
5. Recopilació del què hem après amb la Roser.
6. Descobriment de Rwanda.

• Mapa del món. Situació en el Mon.

• Mapa de Rwanda. Límits. Situació dins Àfrica.

• Relleu. Clima. Flora i fauna. Població.
  

• Esperança de vida.

• Mortalitat infantil.

• Llengües.

• Alfabetització.

• Comerç.

• Família. Conte, Paràbola del jove i el vell. Del llibre, Bugingo, el noi dels mil turons

7.Proverbis de Rwanda
8.Història de Rwanda. Abans de la colonització. Després de la colonització. Independència. Refugiats a Burundi, Uganda, Congo.

RWANDA I ÀFRICA (TERCER MÓN) I ELS SEUS PROBLEMES.
1. Mapa comerç d’armament i països que tenen conflictes.
2. Acudit cacau. Es paga molt poc al país productor i es cobra molt en el país desenvolupat.
3. Pastís de l’alimentació.


TREBALLAR LA DIFERÈNCIA. TOTS SOM DIFERENTS.
1. Dibuix dels sols. Podem representar el sol de deu mil maneres diferents i tots son el sol.


TREBALLAR LA SOLIDARITAT. TOTS TENIM ELS MATEIXOS DRETS.
1. Conte Trip, el cuc viatger. (material Mans Unides)

APROPAR-SE A LA PERSONA DE JOAQUIM VALLMAJÓ.
QUI ERA, QUÈ PENSAVA,...

1. Participar a la xerrada dels familiars d’en Joaquim Vallmajó.
2. Dibuix sobreposat a la cara d’en Joaquim Vallmajó.
3. Elaboració de l' anecdotari de Joaquim Vallmajó.