JOAQUIM VALLLMAJÒ. RWANDA. ANECDOTARI D’EN JOAQUIM VALLMAJÓ, Document 5

JOAQUIM VALLLMAJÒ. RWANDA.
ANECDOTARI D’EN JOAQUIM VALLMAJÓ, Document 5 CURS 2001-2002 PROJECTE INTERCICLES.
ANECDOTARI D’EN JOAQUIM VALLMAJÓ, EXPLICAT PER EN JOSEP, LA Mª ANTÒNIA, LA PILAR, EN MARTÍ I LA NÚRIA (germans d’en Joaquim Vallmajó) I RECOLLIT PELS ALUMNES DE L’ESCOLA.



















EN JOAQUIM INFANT. TÉ RESPOSTA PER TOT.
ÉS UN TRAPELLA MOLT ESPAVILAT I SIMPÀTIC.
1. Ja va néixer tres setmanes abans del que comptava la seva mare.
2. DESCORDAT
En Joaquim, com tots abans, duia espardenyes amb betes. Tot sovint les duia descordades.
Mare: - Home, Joaquim, on vas amb les betes de les espardenyes descordades?
Joaquim: -Mare, és el vent!









3. LA VACA LECHERA
Abans era típic, per Pasqua, cantar Caramelles. Es feien grups de nens, de joves i de grans i es passava per les cases a cantar i es recollien dolces.
En Joaquim, amb el seu grup, van anar a casa d’una senyora, molt senyora i devota a cantar caramelles. Quan van haver acabat, la senyora els diu:
-Canteu-me-ne una altra ben maca.
Salta en Joaquim i diu:
La vaca lechera.
4. ESCOLTA, MARTÍ.
Mare: - Joaquim, vés a parar la taula.
Joaquim: - Escolta, Martí!
5. MAL DE PANXA?
Una vegada se li va encetar la pell, a sota la barba, per culpa de les babes. La seva mare li va posar un mocador de lli perquè no es fes més mal.
Passejava pel carrer i un veí li diu:
- Que tens mal de queixal?
- No, tinc mal de panxa!
- Doncs vine a casa que et dono un tall de pernil salat.
Li agradava molt el pernil salat.


6. HOLA!
Una vegada la seva mare li intentava posar un jersei que li costava passar pel cap. I la mare feia força i pensava que li feia mal.
Ell que sí, que teu el cap somrient com un esquellering i diu:
-Hola!
7. SACAMUELAS
A l’escola tenia fama de ser molt xerraire.
El mestre li deia sacamuelas.
8. Tenien un parent capellà a la família. I aquest va dir una vegada a n’en Joaquim que ell havia de ser capellà, també. i li va dir:
- Digues cada dia “Vull ser capellà”
L’infant així ho feia cada dia. Però una dia, se n’oblidava i el vespre va dir:
-Ai! Avui no he dit “Vull ser capellà”: “Vull ser capellà”.
9. I LAMARE?
Quan aprenia a fer El nom del Pare, una vegada va dir.
- I el de la mare?
10.
De petit feia d’escolanet. Però de més gran ho va deixar.


EN JOAQUIM JOVE.
ÉS UN NOI GUAPO I BEN PLANTAT.
TÉ UNA ACTITUD MOLT POSITIVA DAVANT LA VIDA. ÉS MOLT DECIDIT.

1. Cada dia de festa anava al ball, com ho feien tots els joves al seu temps.
2. Hi havia una noia que n’estava enamorada. La seva mare ho sabia i una vegada en van parlar. Ell li va respondre:
-Que s’esperi!

3. Va prendre la decisió d’anar al seminari als 17 anys.



EN JOAQUIM ADULT.
TÉ EL CAP PLE D’IDEES I LES MANS PER POSAR-LES A LA PRÀCTICA. TÉ UNA GRAN CAPACITAT DE COMUNICAR-SE.
ÉS UN ENTUSIASTA.


1. Una de les primeres vegades que viatjava cap a Bèlgica l’acompanyava el seu germà Martí de Navata a Figueres. Havien d’agafar la Teisa. Però amb tant d’acomiadament dels seus familiars i veïns, se’ls hi va escapar el cotxe de línia. Van fer autostop i a en Joaquim el va recollir uns francesos i a en Martí un cotxe que mai pujava a ningú. Parlant, parlant, va resultar que eren uns seus parents.
2. D’aquí a Rwanda es tardava unes 14 hores. S’ha de canviar de mitjà de transport: autocar, tren, avió i avioneta.
3. Quan va arribar a Kigali, capital de Rwanda, no coneixia qui l’havia de recollir i per donar-se a conèixer al mig dels altres viatgers es va a posar a cantar Girona aimada. El recollia en Giol.
4. Li van perdre les maletes durant el trajecte. En Giol li va haver de deixar roba seva.
5. Des que es va instal·lar a Rwanda li van oferir un nen per què l’acompanyés i li ensenyés més rwandès. Es van fer grans amics.
6. Anava aprenent rwandès. És un idioma musical. Té molt a veure l’entonació de les paraules. D’aquesta manera a vegades deia disbarats mentre feia les misses.
7. Allà va agafar la malària i una altra vegada s’havia d’operar dels budells (d’una afecció que patia des de la infantesa). La família li va aconsellar que vingués a operar-se aquí. Però tot d’una, els va telefonar i els hi va dir que ja estava operat.
8. A en Joaquim una vegada el van apedregar. Els rwandesos no es fiaven de cap blanc. Només dels missioners. Va haver de presentar-s'hi i dir que ell era un pare Blanc.
9. Per Rwanda en Joaquim voltava molt. Una de les vegades que es desplaçaven amb un grup de companys, van aturar-se per menjar. Va començar a bullir arròs però com que no coneixia massa el tipus d’arròs, ni la cuina devia ser massa la seva especialitat, i anava creixent, creixent i van haver d’omplir altres atuells per acabar-lo de coure.
10. Una vegada que anava amb avioneta el pilot li va preguntar si tenia por. Ell, evidentment va dir que no. El pilot s’hi va aprofitar i va fer moltes cabrioles amb l’avioneta.
11. La vegada que en Martí va viatjar a Rwanda n’hi van passar vàries de bones.
Un dia van anar a l’aeroport i com que en Joaquim coneixia a tothom els van convidar a pujar a la torre de control. Mentre eren allà en Martí va veure que l mig del camp d’aterratge hi havia un ramat de vaques (coses que passen a l’Àfrica). Ho va comunicar al el controlador va avisar que anessin a fer fora les vaques ja que havia d’arribar un avió.
Una altra vegada, en Martí, va voler anar a passejar. Va agafar un corriol i el va anar seguint tros enllà. Va haver d’atravessar zones d’aiguamolls on hi havia un rwandès que anava fent una passarà amb fulles de plataner. Allò no s’enfonsava i no et mullaves! Al final de la passera el vigilant del pont tenia una carbassa amb cervesa de plataner amb una palla feta de canyís per anar fent glops ell i el que acompanyava travessant les aigües. El final del corriol va anar a parar al mig d’un mercat. Hi havia més de tres-centes persones que van emmudir de cop i van girar els ulls cap a ell. Era la primera persona blanca que veien! En Martí es va endur un bon ensurt.
En Martí va aprendre a saludar. És tot un cerimonial.
- Muraho
- Muraho
- Muraho nesa
- Muraho nesa
- Muraho nesa ie
- Muraho nesa ie
12. A Rwanda vivia a les missions. Hi havia unes monges molt divertides que sempre els hi passava alguna cosa. Una vegada tornaven d’un treball i van arribar amb les rodes del cotxe ben rebentades. No se n’havien adonat. És que aquest camins ... Des d’aquest dia en Joaquim volia muntar l’exposició: Coses impossibles. De moment aquell pneumàtic va ser el reclam d’un petit taller mecànic que tenien a la missió.
13. Cada Nadal les famílies dels missioners els hi enviaven cap a Rwanda torrons i llonganisses. S’ho menjaven per l’Abril!!
14. Una vegada van voler organitzar una festa. Van anar de cacera per poder oferir carn. Però van anar acompanyats de soldats de l’exèrcit per tal de no tenir problemes si es passaven cap a Burundi, on hi havia guerra. Van caçar quatre gaseles. Després es va fer un gran foc perquè cadascú es talli la carn que vulgui i se la cogui.
15. Des de les missions van començar a canalitzar aigua i a instal·lar aixetes. Però els rwandesos no sabien com funcionaven les aixetes i les feien malbé, de tant obrir i tancar. Es va optar per fer més petita el travesser de la maneta. Així duraven més.
16. Una vegada van anar a casa d’una família rwandesa a dinar. En Joaquim observava com la dona recollia els fems del bestiar amb les mans. Es va preguntar si aquella dona s’havia rentat les mans abans de cuinar el que van menjar.
17. Cert dia va voler aconsellar a uns ramaders. Si tanqueu la vaca en un tancat i l’alimenteu menjaré més bé i produirà més.
El ramader li va contestar:
18. - Ah sí? Jo he de treballar per la vaca? Que s’espavili.
19. Correus a Rwanda.
Allà no hi ha carters. Quan arriben cartes s’exposen als vidres de les missions i la gent va a veure si tenen carta.


20. En Joaquim li encantava el paisatge de Rwanda: els llacs, el verd, els camps, els boscos, ...
La flor nacional de Rwanda és la nadala, que allà es fa immensa. Estava enamorat de la seva gent.
“Nosaltres, els africans ...Vosaltres, els europeus ...”
Estimava Rwanda.
Es sentia rwandès. “Jo estimo Rwanda”
Els va anar estimant tant!
“Els puc ajudar”
21. Va endegar uns quants projectes:
-Recs per els horts.
-Construcció de pous.
-Fabricació de rajoles premsats, no cuits. Per estalviar vegetació tant per construir com per coure el fang.
-Cabres. Van oferir cabres gratuïtament a diverses famílies amb el compromís de tornar la segona cria per tal de regalar-la a una altra família.
22. Últimament va enviar un fax l’Ajuntament de Navata perquè publiquessin a tots els diaris la greu situació que s’estava vivint tant a Rwanda com a Burundi.