ESCOLA JOAQUIM VALLMAJÓ

En aquell lloc on la planura empordanesa
S’ajaça al peu dels darrers estreps del Mont,
Contemplant del Canigó fins a la Meda
Olivets i camps i pobles i turons.
La vida entona cançons de tota mena
A Navata, igual que arreu del món.


Ja no et tenim aquí, Joaquim, la vida
Oferires en nom dels teus ideals
Arrapat al teu sentit de la justícia
Que et va empènyer a cercar el teu final.
Utopia et va cridar. La crida
I el crit pregó del teu propi tarannà
Marxaren a l’ensems i et van marcar la via.


Vares lluitar amb coratge i valentia
Avançant pels camins d’un món millor.
La lluita d’home just, que dia a dia
Lamenta el dolor d’altri i oblida el propi jo.
“Mentre governi l’egoisme i la follia
Avinençats per a imposar el dolor en el món,
Jo lluitaré” digueres, i aquell dia
Oferires la vida, bon amic Vallmajó.


Joan Ruiz i Solanes